El preu del lloguer acapara una part important dels salaris, sobretot dels joves que viuen a Osona, que hi des-tinen el 40,7% dels seus ingressos. Aquest juny el govern ha posat fil a l’agulla per regular-ne els preus amb la llei estatal d’habitatge. En el nou mapa de zones on és difícil accedir a un immoble i on l’oferta d’habitatge assequible és insuficient, a més de Vic i Manlleu, s’hi sumen Ripoll, Torelló, Tona i Calldetenes
Pagar el lloguer a final de mes és una de les principals despeses a moltes llars. A Osona, tal com recull el sisè informe de competitivitat de l’Observatori Socioeconòmic, amb dades del 2022, aquest esforç econòmic representa, de mitjana, el 30,8% del salari. Tot i això, aquest percentatge no repercuteix de la mateixa manera a la població i varia sobretot en funció de l’edat que tenen els llogaters.
Per als qui representa una major càrrega són sense cap mena de dubte els joves, menors de 25 anys. Destinen gairebé la meitat del seu sou al pagament de lloguer, concretament un 40,7%. Segons les xifres de l’observatori (que beuen de les dades de l’INE, l’Idescat i l’Agència d’Habitatge de Catalunya), a mesura que incrementa l’edat del llogater disminueix la del percentatge que s’ha de desembutxacar.
D’aquesta manera, entre els 25 i 34 anys la despesa mitjana per costejar el lloguer suposa el 28,4%, dels 35 als 44 se situa al 24,2% i a partir dels 45 anys en amunt no baixa del 22,5%.
Pel que fa al preu mitjà del lloguer a Osona i el Lluçanès, ronda els 552 euros al mes, xifra que representa gairebé un 8% més que l’any passat. A les poblacions on més ha augmentat el preu en comparació amb el 2022 i el 2021 són Sant Quirze de Besora (29,96%), les Masies de Voltregà (20,01%) i Tona (18,32%). Per contra, on més ha baixat és a Espinelves (-12,18%), Seva (-9,80%) i Sant Pere de Torelló (-9,35%).
Per garantir l’accés a un immoble les administracions desenvolupen polítiques vinculades a ajuts de pagament de lloguer, habitatges de protecció oficial o amb lloguer social. Tal com recopila l’observatori, l’Agència d’Habitatge de Catalunya xifra en 1.860 les ajudes destinades al pagament de lloguer a Osona l’any 2021. Això suposa un lleuger augment respecte al 2019, quan se’n van atorgar 1.687, però lluny en relació amb el 2018, quan es van situar a 2.331.
També s’ha anat reduint el parc d’habitatges de lloguer social. El 2021, els ajuntaments osonencs van oferir un total de 88 habitatges de lloguer social, 48 menys que els de fa una desena d’anys enrere (136 el 2010). Gairebé la meitat estan situats a Vic (42%). Darrere seu, els segueixen Roda de Ter (11,4%), Manlleu (8%), Torelló (5,7%) i, amb el mateix percentatge de 4,5%, Calldetenes, Centelles i Sant Vicenç de Torelló.
La resta d’oferta en aquest sentit (19,3%) es reparteix entre deu municipis de la comarca: Balenyà, l’Esquirol, les Masies de Voltregà, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Taradell i Tona. En el conjunt de Catalunya, el parc d’habitatge de lloguer social osonenc representa un 5,91%.
Pel que fa a la compravenda, tal com recull l’informe, el 2021 a Osona es va registrar un total de 1.626 operacions, tant en nous immobles com en habitatge de segona mà. D’aquesta manera es consolida un creixement iniciat el 2013, que es concentra principalment a Vic (435 operacions el 2021), Manlleu (185 compravendes), Torelló (168) i Roda de Ter (126). Aquestes poblacions sumen més de la meitat de les operacions durant el 2021.
Si es posa la lupa en les compravendes d’habitatge nou, destaca Taradell, on gairebé la meitat (47%) de les operacions són d’aquesta mena. Per altra banda, a Manlleu (98%), Torelló (96%) i Roda de Ter (89%) hi predomina el mercat de segona mà. El preu mitjà de venda va situar-se en 1.570,98 euros/m2 en els habitatges nous i 1.368,89 euros/m2 en els immobles de segona mà.
LA REGULACIÓ DELS LLOGUERS, MÉS A PROP I A MÉS POBLES
El govern de la Generalitat ha iniciat aquest juny els tràmits per tornar a regular els preus dels lloguers. Un dels requisits necessaris per desplegar la nova llei d’habitatge, aprovada al Congrés dels Diputats a finals de maig, és tenir fitxades les àrees declarades com a “zones de mercat residencial tens”.
Es tracta d’aquells municipis on hi ha dificultats per accedir a un immoble i on l’oferta d’habitatge assequible és insuficient. Tal com destacava la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, l’objectiu és “desplegar al més aviat possible” la norma estatal. De fet, el Parlament de Catalunya ja va intentar regular el lloguer en seixanta ciutats catalanes amb una llei autonòmica, però el Tribunal Constitucional va suspendre-la. En aquest sentit, Plaja també va remarcar que s’havien perdut massa mesos des que es va tombar la llei catalana.
Durant el temps que va estar en vigor, la mesura només va afectar Vic i Manlleu i la regulació no es va notar massa. Al nou tràmit per declarar àrees tenses ara hi ha 140 municipis, cinc dels quals són d’Osona i un del Ripollès. A més de les dues ciutats osonenques que ja estaven considerades, també s’hi afegeixen Ripoll, Torelló, Tona i Calldetenes.
Aquesta declaració de “zones de mercat residencial tensat” ha d’anar precedida d’un procediment preparatori amb informació sobre la zona, que és el que va posar en marxa l’executiu la setmana passada. S’hi han de detallar les deficiències i insuficiències que es detectin, un pla específic per a cada zona, mesures correctores i un calendari d’execució.
Un cop recollida tota aquesta informació, es traslladarà al Ministeri de Transports, que hi ha de donar el vistiplau. A partir de llavors, les delimitacions tindran una vigència de tres anys, prorrogables any a any repetint el mateix procediment. La previsió de l’executiu és que el mapa final de zones tensionades tingui “molts punts coincidents” amb el que hi havia amb la llei catalana de l’habitatge.
