Els lloguers continuen pujant a Osona, el Ripollès i el Lluçanès tot i que teòricament estan limitats per llei a les tres capitals de comarca i a 13 municipis més d’Osona, entre els quals Sant Hipòlit, Calldetenes o Centelles.
En aquest darrer municipi, per exemple, el 2023 s’hi pagava una mitjana de 622 euros, però la xifra es va incrementar fins a fregar els 697 el tercer trimestre del 2024, l’últim període amb dades disponibles segons les estadístiques que actualitza la Generalitat seguint les fiances dipositades a l’Incasòl.
Tal com es pot consultar a la taula, Centelles és ara mateix la segona població més cara d’Osona, per darrere de Folgueroles (712 euros) i just al davant de Vic (674) i Santa Eulàlia de Riuprimer (667).
A l’altre plat de la balança hi consten, com a municipis amb els lloguers més baixos, Sant Pere de Torelló (431 euros), Montesquiu (477) i l’Esquirol (490).
Alcaldes de diversos d’aquests ajuntaments apunten en primer lloc a l’habitatge disponible a cada municipi –no és el mateix un parc conformat majoritàriament per cases i torres que per blocs de pisos–, però a partir d’aquí coincideixen que qualsevol cosa que puguin fer els consistoris és un granet de sorra en el marc d’un problema global que els depassa de molt.
Al fons de la qüestió hi ha l’aturada d’anys enrere de la construcció de noves promocions i la falta general de tot tipus d’habitatge, incloent-hi l’assequible. També la quantitat que estan tancats (alguns en mans de grans tenidors) i aspectes sociològics com els temors dels propietaris a l’hora de posar un pis a lloguer.
Una segona derivada que es plasma en números és que, com que hi ha poca oferta, disminueixen els nous contractes.
Exemplificant-ho en Vic, el tercer trimestre del 2019 se’n van signar 341 a la capital d’Osona; el del 2023, 315, i el de l’any passat, 259. Xifres que certifiquen les tensions del mercat i les dificultats que han d’entomar col·lectius com el jove quan es volen independitzar. Núria Homs (Junts), la regidora d’Habitatge, secunda d’entrada que les eines que tenen els ajuntaments són “molt limitades”. Ara bé, “el que podem fer ho tenim ben enfocat”.
I la política del govern municipal passa per “l’estímul”: “Sí que pensem en alguna nova promoció de pisos de lloguer assequible per a joves, però només posant en condicions el parc d’habitatge buit ja faríem molt, a banda de donar vida als carrers”. La regidora destaca, en aquest sentit, que enguany es destinarà un milió d’euros al programa d’ajudes a la rehabilitació, amb la condició que els habitatges en què s’intervingui s’ofereixin després a lloguer.
El consistori vigatà manté, així mateix, la borsa de lloguer assequible. “Hi ha gairebé 400 persones que han triat aquesta opció en comptes de recórrer a una immobiliària, perquè oferim moltes garanties des d’un primer impagament i perquè hi ha el retorn de saber que s’està donant un cop de mà a persones amb dificultats”, destaca Homs.
El lloguer mitjà a la capital d’Osona (674 euros) la situava l’any 2024 per davant d’altres municipis de mida i característiques semblants, com Manresa (545) o Figueres (573), però per sota de les xifres del Vallès, el Maresme i l’àrea d’influència més immediata de la ciutat de Barcelona (1.133).
A l’hora d’analitzar per què no es noten els topalls de preu s’ha de tenir en compte que cal que es vagin firmant nous contractes per percebre’n la incidència, però també que de la llei en queden exclosos els pisos turístics, els que es lloguen per temporada i els arrendaments d’habitacions, una modalitat amb molt pes en ciutats universitàries com Vic. A Osona hi ha, a més a més, constant moviment vinculat a la indústria agroalimentària.
Les immobiliàries hi afegeixen que la normativa pot ser útil a l’hora de frenar la tendència alcista de preus, però que genera l’efecte rebot d’una reducció de l’oferta perquè no convenç propietaris que opten per vendre, trossejar contractes en habitacions, aparcaments… o directament tenir els pisos tancats.
UN NOU ÍNDEX PER ACTUALITZAR ELS PREUS
Amb l’entrada del 2025, el govern espanyol assegura que l’actualització dels preus del lloguer serà com a molt del 2,2%, dues dècimes per sota de l’IPC, gràcies a un nou indicador que s’ha creat amb la intenció d’evitar inflacions desproporcionades. El nou índex (IRAV) s’aplicarà només als contractes signats en l’últim any i mig, des del 25 de maig del 2023. La intenció de la Moncloa és que substitueixi progressivament l’IPC.
