Les escoles bressol rurals són un servei “bàsic” per fomentar l'”arrelament” de les famílies i lluitar contra el despoblament. Així ho creu l’Associació de Micropobles.
Fa tres anys, la Generalitat va posar en marxa un pla per obrir-ne als municipis de fins a 2.500 habitants amb la condició que els ajuntaments aportessin 5.000 euros a l’any. Des de l’associació reconeixen l’esforç, però creuen que s’ha de revisar.
“Demanem que sigui proporcional als ingressos, no és el mateix un poble de 150 habitants que un de 2.500“, afirma el seu president, Joan Solà. A Prat de Comte (Terra Alta), de 180 veïns, ho veuen “incoherent” i a Ogassa, amb 222 veïns, volen que sigui gratuït. Educació assegura que estudiarà les demandes.
“Agraïm la iniciativa del Departament d’Educació perquè, fins fa no gaire, hauria estat impossible”, explica el president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà. Ara bé, creuen que ara ha arribat el moment de revisar l’aportació dels 5.000 euros. Volen que s’ajusti a la capacitat econòmica de cada Ajuntament. “Ja ens fem càrrec de l’aigua, la llum i altres costos, i satisfets de poder-ho fer, però són costos que van en detriment d’altres serveis que oferim”, remarca.
La llar d’infants – I1 i I2- és un servei “essencial” per poder fixar la mainada als pobles. “Si ja comencen a una llar d’infants fora del municipi, ja crees uns hàbits i continuen l’escolarització a fora”, detalla. Per això, defensa que és molt important garantir la llar d’infants als pobles on hi ha despoblació. Per Solà, “quan una família amb fills vol venir a viure a un micropoble i tenen fills petits, no té sentit si han de fer no sé quants quilòmetres per portar-los a una llar d’infants”.
“Hauria de ser gratuït”
Per a l’alcalde d’Ogassa, Albert Solà, haver de pagar 5.000 euros és un “greuge”. “Som 222 habitants”, remarca, tot afegint que és una suma molt important de recursos per un poble de la seva dimensió. “És un servei bàsic que hauríem de tenir tots i hauria de ser gratuït”, afirma.
Creu que més que subvencions, caldria tenir “assignacions anuals” i “evidentment justificar fins a l’últim cèntim gastat”, subratlla. En el seu cas, a més, la seva situació econòmica és més delicada. Porten anys amb un pla de sanejament per reduir el deute municipal.
El 2014 devien 1,3 MEUR i eren un dels consistoris més endeutats (un 400% d’endeutament). Actualment, el deute s’ha reduït fins al 153% (600.000 euros de deute). “No tenim línia de crèdit i tot ha de passar pels 419.000 euros que tenim assignats de PUOSC”, afirma.
L’Ajuntament fa mesos que treballa en coordinació amb el Departament d’Educació per poder obrir la llar d’infants. “No és un capritx, és una necessitat i un projecte de futur del poble”, afirma l’alcalde Albert Solà. L’escola municipal té actualment nou alumnes i el curs vinent es quedaran amb cinc perquè marxen els que ara fan sisè. Davant aquesta xifra, Educació ja els va alertar de l’amenaça de tancament si no aconseguien ampliar les matrícules.
Han demanat tretze places per al cicle inicial i cal fer una ampliació de les instal·lacions i una modificació del Planejament Urbanístic (POUM). Fer-ho portarà entre nou i dotze mesos, un fet que farà molt complicat poder obrir el setembre vinent el nou cicle inicial com tenien previst. “Si veiem que és impossible, enfocarem pel 2026”, admet el batlle, que assegura que compten amb el suport de la comunitat educativa, especialment l’associació de mares i pares i la direcció del centre.
La falta d’habitatges és un altre dels fronts oberts per poder atraure noves famílies. L’Ajuntament està acabant les obres d’un pis que vol posar per a lloguer social -s’obrirà a parelles amb nens en edat escolar- i n’hi ha un altre que ja està ocupat per una família derivada per Serveis Socials.
“És angoixant”
La directora de l’escola l’Esquirol d’Ogassa, Dàlia Del Olmo, explica que la falta de nens és “angoixant” però, que contrasta de ple amb la “pinya” que estan fent tots per “mantenir viva l’escola”. Tenen quatre nens que s’inscriurien al cicle inicial en cas que pogués obrir el nou espai i algunes famílies de fora que també han demanat visitar el centre. “Hi ha moviment”, admet, tot i que encara no hi ha res definitiu. La directora es mostra optimista i recorda que, “un poble sense escola queda mort”. Aquest centre té 40 anys d’història.
El Departament d’Educació es compromet a estudiar les demandes
De la seva banda, fonts del Departament asseguren que des de la Generalitat s’entenen les demanes en aquesta matèria. Per això assegura que “estudiarà les demandes plantejades” sense concretar terminis. De fet, l’Associació de Micropobles s’ha reunit recentment amb Educació per traslladar-li totes les seves demandes i han acordat recuperar la taula de treball de l’escola rural per poder resoldre totes les problemàtiques que puguin sorgir.
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't