V.P.
Passaven pocs minuts de les 5 de la tarda del divendres 3 d’octubre de 2003. Un mosso fora de servei avisa a la central que acaba de ser testimoni del segrest d’una persona. Una furgoneta barra el pas a un cotxe al carrer Pare Huix de Vic, de dins en surten uns homes encaputxats i a plena llum del dia treuen el conductor per la força i l’introdueixen a dins el seu vehicle. El màxim responsable policial dona l’ordre de desplegar tots els efectius disponibles en aquell moment i tancar tots els accessos i sortides de la ciutat.
Una patrulla localitza el vehicle dels segrestadors al barri de la Serra-de-senferm. Després d’una persecució, aconsegueixen barrar el pas a la furgoneta. Pistola amb mà, els Mossos ordenen als ocupants que llencin les armes i s’entreguin.
Són moments de gran tensió. Cinc dels homes alcen els braços i són detinguts. El sisè, davant la sorpresa de tothom, s’aixeca el passamuntanyes, es posa la pistola a la boca i prem el gallet. Cau mort de forma fulminant. És una imatge que als policies els costarà molt temps d’oblidar. En pocs moments, l’estret camí de carro que uneix la Serra-de-senferm amb el passeig de la Generalitat s’omple de patrulles policials.
Estirant el fil de la investigació, els Mossos localitzen en un habitatge de la Serra-de-senferm una important partida d’haixix –valorada en uns tres milions d’euros–, la més important que havien trobat fins al moment a Osona. Aquest era, precisament, l’objectiu dels segrestadors: fent-se passar per policies –portaven plaques de la Guàrdia Civil– robar les desenes i desenes de paquets que s’amuntegaven a la planta baixa d’aquest habitatge del tranquil barri de la Serra.
Els investigadors, que van rebre la felicitació de les més altes instàncies policials, encara no eren conscients de tot el que desencadenaria aquella operació policial d’elevat risc. La instrucció del cas va recaure en el jutge de Vic José Luis Gómez i Arbona i mentre ampliava la investigació aquesta va anar agafant una nova dimensió.
Gràcies a les escoltes telefòniques es va relacionar els detinguts amb els Casuals, la facció violenta dels Boixos Nois, i un dels implicats n’era el suposat líder. També, en una causa paral·lela, van detenir un dels responsables de seguretat del Barça acusat de planejar una agressió contra el president blaugrana Joan Laporta, que havia fet bandera de l’expulsió dels aficionats radicals de les graderies del Camp Nou.
I també es va vincular un guàrdia civil al grup i que s’encarregava de facilitar plaques i uniformes de la Benemèrita perquè es fessin passar per policies a l’hora d’extorquir traficants de drogues. L’any 2013, deu anys després, es van asseure al banc dels acusats de l’Audiència una quarantena de membres de la banda. Les penes a les quals van ser condemnats van ser més lleus de les que demanava el fiscal. Entre d’altres, no es va poder demostrar que formessin un grup criminal organitzat.
Aquell cop policial de fa vint anys a Vic és ara de nou l’embrió que ha culminat aquesta setmana amb l’operació Hydra, nom de la serp mitològica de múltiples caps. S’han detingut 33 presumptes membres dels Casuals, considerada “una de les organitzacions criminals més violentes i perilloses de Catalunya”, segons els Mossos.
Amb la sortida de la presó dels seus principals líders i amb un relleu generacional, va reprendre l’activitat delictiva. Se’ls acusa de simultaniejar l’activitat violenta a l’esport –sobretot amb els desplaçaments del Barça– amb la pràctica d’activitats criminals de manera organitzada, com extorsions, segrestos o narcotràfic.
Els seus membres tenien una caixa comuna on havien d’ingressar una part proporcional dels beneficis dels seus fets delictius per mantenir familiars dels membres empresonats i afrontar les despeses d’advocats. Amb les proves recollides, els investigadors creuen que ara sí que podrien ser condemnats per pertinença a organització criminal. Ara sí, la serp dels múltiples caps podria haver estat decapitada.
