L’alcalde d’Orís i president del Consorci per la Gestió dels Residus Urbans d’Osona, Arnau Basco, ha format part de la delegació d’una quinzena d’alcaldes i alcaldesses catalans de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) que han viatjat aquesta setmana a Itàlia per conèixer com algunes ciutats de la Toscana i Emilia-Romagna gestionen els residus. Es tracta de regions capdavanteres en producció tèxtil, i bressol de firmes de moda com Gucci, Cavalli, Max Mara o Furla.
El viatge ha servit per conèixer experiències de bones pràctiques i intercanviar coneixement, centrant-se en l’economia circular, amb la recollida, tractament i reaprofitament del residu tèxtil. La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha destacat que la gestió del tèxtil és un dels reptes dels ajuntaments catalans, on se suma la crisi del ‘fast fashion’, que inunda el mercat amb peces de baixa qualitat.
Budó ha recordat que des de l’abril del 2025 una directiva europea obliga a fer la recollida del tèxtil, però ha assenyalat que encara queda “molt camí a fer”, sobretot en el tractament posterior, que és “d’una màxima complexitat”.
Entre els projectes visitats, destaca el Textile Hub de Prato, on s’està construint una planta d’uns 8.000 metres quadrats que permetrà separar i recuperar gairebé un centenar de fibres i colors per reintroduir-los al sistema de producció.
També s’han conegut iniciatives com ‘Re-use with Love’, a Bolonya, i sistemes avançats de monitoratge com el de Florència.
Basco ha destacat que Osona es troba en un moment “molt bo” pel que fa als percentatges de recollida selectiva, amb molta experiència en el porta a porta.
Ha remarcat, però, que el futur del tèxtil passa per la “complicitat” de la indústria i per consumir menys: “Això és insostenible”, ha dit.
També ha subratllat la necessitat d’“industrialitzar al màxim” els processos i la importància del treball conjunt entre municipis.
La delegació també ha pogut visitar les plantes on es gestionen els residus de les ciutats de Lucca – gestionada per l’empresa publico-privada Sistema Ambiente– i Florència – gestionada per l’empresa pública Alia Servizi Ambientali.
Els alcaldes han mostrat interès per conèixer en detall com es fan les aportacions a les diferents fraccions, sobre la gestió a nivell econòmic que això comporta i les inversions, i com s’ho fan per minimitzar l’impacte ambiental.
Mentre que el sistema de Lucca és més proper a allò que es fa a molts municipis catalans, el de Florència disposa d’una plataforma que permet monitorar en temps real tots els serveis d’higiene urbana, inclosos els vehicles de recollida i els dispositius electrònics instal·lats als contenidors.
També es fa un seguiment mitjançant un sistema de geolocalització, que permet tenir la foto general de la ciutat en cada moment.
El sistema florentí també fa una anàlisi detallada dels dipòsits i quina quantitat de residus hi llença el ciutadà amb la seva targeta per obrir els contenidors. Això després serveix per definir la taxa.
La plataforma, de caràcter pioner, també permet establir rutines de comportament que després els han permès planificar millor i millorar l’eficiència del servei.
Els responsables han explicat que la inversió inicial d’un sistema així és “molt important”, al voltant dels 450 milions d’euros, però han defensat que després el cost anual en una ciutat com Florència és menor i millora a mesura que el sistema s’optimitza.
Pel que fa als municipis catalans, “encara queda feina per fer”.
Un dels alcaldes de la delegació, l’alcalde de Montmeló i president del Consorci del Vallès Oriental, Pere Rodríguez, ha explicat que durant aquesta legislatura han implantat diversos sistemes eficients de recollida, on els municipis de la zona han optat majoritàriament per sistemes de contenidor intel·ligent o contenidor tancat, com molts dels que s’han vist en ciutats com Florència o Lucca.
Aquests sistemes els estan funcionant “molt bé”, i respecte als de contenidors al carrer, la diferència és d’uns 40 punts, amb índex de recollida selectiva que se situen entre el 60% i el 70%.
Rodríguez ha assenyalat que “anem en la bona direcció”, però ha afegit que “encara queda molta feina per fer”.
“Estem veient aquí a Itàlia que molts municipis estan al 80 i escaig. Porten molt de temps fent-ho i hi ha més cultura que el residu no és un residu, sinó un recurs que pot reaprofitar la indústria”, ha dit.
“La mateixa ampolla dipositada correctament pot ser un recurs i generar un ingrés, mentre que dipositada malament és una despesa i es penalitza”, ha destacat el batlle.
En el cas de Montmeló i altres municipis del Vallès Oriental, com Mollet o Santa Maria de Palautordera, els ciutadans disposen d’una aplicació mòbil que els obre la porta del contenidor on llancen els residus i on queden registrades les aportacions.
“Cada vegada hi ha més consciència i la gent vol fer-ho be, però a vegades no s’acaba d’entendre que el sistema de residus el paguem tots i com més eficient el fem, serà més econòmic i més sostenible”, ha dit l’alcalde.
Pel que fa al tèxtil, “encara estem molt lluny”.
“Estem recuperant molt poc i bona part va a plantes d’incineració”, ha lamentat Rodríguez.
Segons ha dit, els reptes dels ajuntaments catalans són disposar d’infraestructures de tractament i recuperació de la matèria tèxtil, però per altra banda també evitar la roba de mala qualitat, “amb fibres que ni tan sols es reconeixen”.
De la seva banda, Basco ha destacat que a Itàlia estan acollint experiències “molt pioneres” en la gestió del tèxtil que auguren que “hi ha futur”.
Amb tot, ha apuntat que aquest futur passa per la “complicitat” de la indústria, perquè es produeixi menys i de més qualitat, i perquè els hàbits de consum no portin a fer roba d’un sol ús. “Això és insostenible”, ha dit.
Un altre dels aprenentatges que s’endú d’Itàlia és el fet que cal poder “industrialitzar al màxim” tots els processos. “Hi ha molt camí per córrer”, ha destacat.
Per Basco, és important que la gestió dels residus sigui amb una gestió publico-privada, i que vagi acompanyada d’un canvi “d’actitud” i d’un treball “pedagògic” per consumir menys.
“Malauradament la indústria camina molt més cap a la generació”, ha lamentat.
També ha posat en valor la dificultat que tenen pobles com el seu, de 300 habitants, a l’hora de gestionar els residus.
D’Itàlia també s’endú la manera de treballar conjuntament que tenen els municipis per gestionar els residus, una col·laboració que a Catalunya no és tan habitual.
El viatge dels alcaldes catalans a Itàlia, acompanyats pel delegat del Govern Luca Bellizi, també ha servit per establir relacions institucionals amb els municipis que han visitat i amb els càrrecs electes.
