La normalitat meteorològica diu que a l’estiu fa calor. Partint d’aquesta obvietat, el cert és que de manera cada vegada més regular a Osona i el Ripollès es registren temperatures extremes vinculades al canvi climàtic. En aquest sentit, als estius ja és habitual parlar d’onades de calor: un conjunt de dies en què els termòmetres superen a l’alça les xifres que es considerarien normals per l’època.
Aquesta setmana, tot i no produir-se una onada de calor, sí que s’ha parlat d’un pic en la part alta de les temperatures. La primera gran calorada de la temporada –el maig i el juny van estar marcats per una elevada pluviometria– ha posat en alerta ajuntaments i ciutadania.
En l’objectiu de fer front a les temperatures extremes i minimitzar els efectes adversos que poden tenir en les persones hi entren en joc els refugis climàtics: espais naturals o construccions que permeten generar un ambient de confort. De fet, des de l’Ajuntament de Vic, la regidora d’Urbanisme i Medi Ambient, Ester Coma (Junts), té clar que adaptar els pobles i ciutats “als episodis de calor intensa” serà un dels grans reptes de l’administració pública en aquest mandat.
A la capital d’Osona existeix un protocol per fer front a les elevades temperatures que més enllà dels refugis climàtics “implica diverses àrees del consistori”. Tot i que per la calorada d’aquesta setmana no s’ha activat, “sí que s’han fet algunes mesures prèvies” que demostren aquesta transversalitat: als casals d’estiu s’han habilitat “punts per refrescar-se” i la brigada “ha adaptat els horaris” per evitar l’activitat en les hores de més calor.
Pel que fa concretament als refugis climàtics, Vic en proposa “un total de 34”, que van des de parcs i jardins –com pot ser el parc Balmes– fins a equipaments municipals, “com els centres cívics o la Biblioteca Pilarin Bayés”. Coma remarca la importància de fer “difusió i pedagogia” sobre aquests refugis climàtics, ja que a moltes persones que als seus habitatges no tenen les condicions per estar frescos en moments de calor extrema “potser no se’ls acut anar a passar la tarda a la biblioteca, que està climatitzada”, i haurien de ser conscients que ho poden fer.
A Manlleu, el passat cap de setmana i dilluns i dimarts també van ser especialment calorosos. Això es va traduir en una major afluència a la piscina municipal, i la limitació de l’aforament va generar queixes entre alguns usuaris durant el dissabte i el diumenge. Dilluns, l’alcalde, Arnau Rovira (Junts), argumentava que el plec de condicions d’ús de l’equipament “marca un aforament màxim per al seu bon funcionament, i sobretot per motius de seguretat”. En concret, el límit se situa “entre les 180 i les 200 persones”, tenint en compte que el topall el marca “la capacitat del vas d’aigua”.
Des de Manlleu, al llarg d’aquesta setmana també s’ha fet difusió dels diversos refugis climàtics que hi ha a la ciutat. A banda de tres equipaments municipals –el casal ASVAT, Can Puget i la biblioteca–, en el document informatiu també s’apuntava a alguns dels espais privilegiats a prop del riu que té la ciutat com són el passeig del Ter, la Devesa o la font de la Cadernera.
Els refugis climàtics –siguin edificis construïts o espais frescos a la natura– han de permetre fugir dels entorns més hostils en moments de calor intensa, com són els entorns urbans i sobretot les superfícies com l’asfalt i el formigó.
En previsió dels nous episodis de calor que puguin arribar aquest estiu, des del grup de Promoció i Prevenció de la Salut del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) la infermera Sílvia Carbonell remarca la importància de “no fer espor” o qualsevol activitat que pugui fer augmentar la nostra temperatura corporal “en les hores centrals del dia”, evitant al màxim possible “l’exposició al sol”.
Carbonell també matisa que tot i que hi ha col·lectius més vulnerables –com la gent gran o persones amb determinades patologies–, “els joves també tenen un risc important”. I és que el cop de calor en les persones no avisa, “i quan ho fa pot generar una situació molt complicada per a la salut”.
