A partir d’ara, hi haurà cada any una graduació d’estudiants de la Facultat de Medicina, i tot entrarà en la normalitat acadèmica. Però cap altra cerimònia no tindrà el mateix significat que la que dilluns va acollir la Sala Ramon Montanyà de L’Atlàntida. Els 47 estudiants que hi van rebre el títol eren els de la primera promoció de metges formats entre Vic i Manresa, en una Facultat de Medicina llargament esperada que va començar a funcionar el curs 2017-2018. Per això l’acte va estar carregat d’emotivitat.
A les 30 noies i 17 nois que representen molt bé la feminització creixent del grau de Medicina se’ls van entregar uns diplomes situats cada un d’ells sota d’un degotador com els que es fan servir als hospitals per subministrar el sèrum. Una cuidada escenografia en què hi apareixia també un piano, amb el qual Magalí Sare va esquitxar de música la cerimònia. Una escenografia cuidada a la vista de les vuit-centes persones que omplien la platea, entre estudiants i famílies, professorat de la facultat i representants institucionals. Com que la procedència dels nous graduats és diversa, amb estudiants catalans i espanyols, la cerimònia conduïda per la periodista Cristina Riba va ser acuradament bilingüe. Excepte en el moment en què van parlar quatre nous graduats, tots ells en castellà.
Els futurs metges van marxar carregats de consells amb el títol a la butxaca, però sabent que és només el primer pas en la seva llarga formació. La majoria estan preparant ja el temut examen del MIR per a principis de 2024. “És només un examen, un més”, els va dir el rector (metge) Josep Eladi Baños. La cursa de fons, la important, serà la d’“aprendre l’ofici de fer de metge”. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, els va convidar “a cultivar-vos en l’humanisme” a més de la ciència, i es va mostrar crític amb unes barreres de notes per accedir a la carrera que “semblen per formar astronautes i no metges”, que posen una barrera important per a l’accés al grau en un moment en què “falten professionals”. Laura Vilagrà, consellera de Presidència (el conseller de Salut, Manel Balcells, no hi va assistir perquè aquests dies és de viatge als Estats Units), va recordar que aquesta primera promoció s’havia trobat a mitja carrera amb una pandèmia i que “la gestió de les incerteses ajuda a madurar”.
La graduació de dilluns era el comiat no només dels estudiants sinó també de Ramon Pujol com a primer degà de la facultat, que aquest any ja ha conviscut amb el nou degà electe, Roberto Elosua, amb el qual dilluns vinent EL 9 NOU publicarà una extensa entrevista. Pujol va destacar la metodologia innovadora amb què va néixer la facultat, a partir de l’estudi de casos clínics, i va convidar els nous metges a ser ambaixadors de la facultat i “tornar per exercir aquí la medicina”. Un altre que deia adeu era Josep Arimany, president actual de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESCS) i regidor de l’Ajuntament de Vic. Però sobretot, ànima d’aquest projecte. La persona que “un dia va venir amb un somni”, va dir Padrós. I que va persistir fins a fer-lo realitat. Va voler estar al costat de l’alcaldessa Anna Erra i recordar que es va crear el grau “per formar metges i metgesses excel·lents, amb una formació avançada i amb els valors de l’humanisme mèdic”. Els del jurament hipocràtic que tots els graduats, a cor, van pronunciar.
{{ comment.text }}