Un nombre significatiu d’habitants de Vilallonga de Ter no podran exercir el seu dret de vot. Els membres de la comunitat romanesa que voreja el 10% del cens total (410 persones) no han estat cridats a les urnes, tot i fer temps que viuen al municipi.
És el cas de Heres Ioan Florin, que va arribar-hi el 2006 per treballar-hi, però que diumenge vinent no podrà dipositar el seu vot “perquè ho hauríem d’haver demanat amb antelació i no vam fer-ho”. La llei espanyola preveu que els ciutadans de la Unió Europea que vulguin votar en eleccions municipals podien fer-ho fins al 30 de gener. Reconeix que pràcticament cap dels membres de la comunitat romanesa ho va sol·licitar, però que en tot cas “el resultat que surti ens semblarà bé”. La implicació de la comunitat en la vida pública del municipi és habitual, tant en festes com en activitats que s’hi organitzen, tal com reconeix l’alcaldessa sortint, Mònica Bonsoms (Junts), si bé “costa més que s’impliquin en les entitats municipals”.
En canvi, alguns serveis del poble, com ara l’escola, es manté gràcies a la presència dels fills de la colònia romanesa. “Si no fos per nosaltres no n’hi hauria”, diu mentre no acaba d’entendre “que altres famílies prefereixin portar-los a l’escola de Camprodon”.
Vilallonga de Ter va ser el primer destí quan va arribar a Catalunya, pocs anys després d’assolir la majoria d’edat. És originari de la regió de Maramure, al límit amb Ucraïna, on es troba la mitificada zona de Transsilvània. Està casat i té un fill, un vincle que li ha permès arrelar a la Vall de Camprodon. Parla perfectament el català i se sent com un llatissó més. De cara a properes cites electorals es proposa ser més previsor i poder-se integrar al cens amb dret de vot. En anteriors comicis potser no tenia massa sentit, perquè només s’havia presentat una sola llista. Enguany, però, a Junts els ha sortit competència, i hauria estat bé que també els romanesos hi poguessin dir la seva.
{{ comment.text }}