Fa relativament poc que les policies de Vic i Manlleu han incorporat els drons a les seves files. Qui fa més temps que utilitza aquests aparells són els Mossos d’Esquadra. En concret, la Unitat Central de Suport Aeri (UCSA) que es va crear el 2011 i integra dos grups: la unitat de drons (UDRON) i el Grup de Seguretat Aèria. Entre tots dos agrupen una cinquantena de drons.
Tal com explica Josep Sánchez, cap de la UCSA, a EL 9 NOU, el Grup de Seguretat Aèria, que està ubicat a l’aeroport del Prat, s’encarrega “d’investigar accidents aeris, control i supervisió d’aeròdroms o detecció de drons que volen de manera irregular”. En aquest cas, el grup fa tant de policia judicial com administrativa.
A la UDRON, d’altra banda, acostumen a donar suport a altres grups que necessitin imatges del dispositius. Tal com exemplifica Sánchez, si s’ha de fer recerca de persones desaparegudes (disposen de càmeres tèrmiques), entrades a domicilis, controls en plantacions de marihuana (tant indoor com outdoor), suport a altres unitats d’ordre públic com l’ARRO i la BRIMO o, fins i tot, controlar la seguretat per visites VIP, com la Casa Reial. A Osona, per exemple, van vetllar des de l’aire el partit del Vic-Atlètic de Madrid.
A una comarca com Osona, però, la majoria de vegades que fan volar el dron és per fer entrades a domicilis, recerca de desapareguts o control de plantacions. En aquest darrer cas, i com a exemple, volen uns dies abans per la masia sospitosa i poden saber si hi ha “calor”, aparells elèctrics i, per tant, la plantació. Això suposa un salt exponencial en investigació perquè abans les ullades des del cel les feien amb helicòpter. “Un dron a 30 metres no el sents i pràcticament no el veus”, remarca el sotsinspector.
I no només fa servir drons la policia. Cada vegada hi ha més particulars. A Barcelona, tal com exemplifica Sánchez, “l’any passat vam detectar 50.000 drons”, la majoria dels quals “no creen conflicte”. Tot i això, sí que n’hi ha que sobrepassen límits. Així ho denunciava un veí de Vic després d’haver-se trobat amb un aparell espiant per les finestres de casa (vegeu requadre de sota).
Segons el sotsinspector, no es pot fer volar l’aparell en zones urbanes o en espais on hi ha habitatges, com masies. En resum, no poden volar on hi ha gent a sota. Fer-ho pot suposar una multa (infracció administrativa), però si s’arriben a captar imatges de persones es considera un delicte contra la intimitat. Sánchez apunta que no es troben amb denúncies per casos així. Ara bé, sí que tenen aparells per neutralitzar-los. A més del dron, els Mossos fan servir inhibidors. Una espècie de pistola que talla la comunicació entre el pilot del dron i l’aparell. “Podem anul·lar el GPS del dron i fer-lo baixar lentament”, afegeix.
“Estava inspeccionant casa meva a través de les finestres”
Fa uns dies, un veí de Vic denunciava a EL 9 NOU la mala experiència que s’havia trobat amb un dron. Estava feinejant per casa quan va trobar-se amb un aparell “inspeccionant l’interior de casa a través de les finestres”. “Això genera malestar i una mica d’angoixa”, deia, mentre afegia que es tracta d’un aparell que no fa gens de soroll i si no l’hagués vist no se n’hauria donat compte. L’home va avisar la Guàrdia Urbana de Vic i encara espera resposta. S’ha donat algun cas més en altres pobles d’Osona. Des dels Mossos d’Esquadra, Sánchez recorda que no es poden fer volar aquests aparells en zones on viuen persones, des de grans ciutats fins a masies als afores del nucli. El cap de la Unitat Central de Suport Aeri (UCSA) recomana avisar el 112 i si una patrulla pot desplaçar-s’hi intentar identificar el pilot. “En cas que fos una cosa reiterada, col·locaríem una maleta que detecta qualsevol dron i podríem identificar l’aparell i el pilot”, subratlla.
