QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“Em vaig adonar que començava a fer el que havia vist a la meva mare”

Núria Ribas, ara pacient d’Alzheimer, va viure primer la malaltia com a cuidadora

Es va jubilar l’agost del 2022, el pas d’entrada a una etapa de la vida associada al lleure i l’oci. Però el destí li tenia preparat un altre camí. Es diu Núria Ribas, té 66 anys i en fa un i mig que li van diagnosticar la malaltia d’Alzheimer. “A diferència d’abans, ara duc llapis a tot arreu per poder apuntar-me les coses”, explica.

La mare de la Núria ja havia tingut la malaltia. Així, tal com assenyalen dues de les seves filles, Judit i Eva Capdevila, això els va ajudar a posar l’alerta més aviat. “Per una banda penses que és una injustícia que et torni a tocar, però per l’altra ja tens una mica més d’informació”, afegeixen. En aquest sentit, expliquen que el cop que els va fer reaccionar va ser quan van veure que la seva mare amagava coses que li passaven fruit dels descuits. “Quan tenia la rutina encarrilada, anava tot bé, però quan en sortia és quan veies coses que no quadraven”, apunten les dues germanes. De fet, tot i que la Núria assegura que al principi no n’era del tot conscient, de mica en mica va començar a reconèixer algunes actituds: “Em vaig adonar que el que havia fet la meva mare, ho començava a fer jo”.

Tot això va permetre que el diagnòstic es fes en una fase molt inicial de la malaltia, un factor positiu per al tractament. Així, intenten fer prevaler la normalitat. “Potser el canvi que més hem notat és la percepció d’autocura”, comenten. Tal com expliquen, la seva mare sempre ha cuidat a tothom i “ara veu que li toca a ella de ser cuidada”. “D’alguna manera, he après a dir que no a moltes coses i a aprofitar més els petits moments”, exposa la Núria.

A tot plegat, també hi ha ajudat la voluntat de parlar de la malaltia des del primer moment i de no veure-la amb por. De fet, a vegades fins i tot fan bromes sobre el tema i això els permet deslliurar-se del tabú. Segons destaca la Núria, “la millor cura és l’acompanyament de la família, i poder parlar-ne obertament”. D’aquesta manera, totes tres coincideixen que el que cal fer és viure el present, perquè no saben què passarà al cap d’uns anys. “No val la pena capficar-s’hi, ella ara està bé i, per tant, nosaltres gaudim de mare i ella gaudeix de filles i de nets”, afegeixen ambdues germanes.

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

En aquesta enquesta han votat 85 persones.