Dos mesos després de la mort de Carles ‘Tati’ Furriols, prop de 300 persones es van reunir aquest diumenge davant de Casa Comella per homenat-jar-lo. L’acte l’havien convocat Poetes i Músics per la República i va comptar amb poemes de record a un home solidari que va abanderar moltes lluites i també interpretacions musicals. Va haver-hi intervencions de Carles Puigdemont (amb un missatge gra-vat), Laura Borràs o Toni Strubell.
De Carles Tati Furriols (Vic, 1956 – Taradell, 2023) se’n poden dir moltes coses, tantes com lluites havia abanderat. Moltes d’elles van quedar recollides aquest diumenge al matí en l’acte d’homenatge que Poetes i Músics per la República van organitzar al capdamunt del carrer Verdaguer, davant de Casa Comella, allà on cada dissabte, incansablement, en Tati tenia la parada amb la bandera negra i altra simboologia independentista.
I de les moltes coses que se’n van dir n’hi havia una que planava per totes les intervencions: la llibertat. “En Tati ha estat sempre un home lliure. Ens ha ensenyat que per aconseguir la llibertat hem de ser lliures i independents cadascú de nosaltres”, deia l’advocat, historiador, activista per la llengua i exvicepresident de l’ANC Josep Cruanyes.
Anava en la mateixa línia el periodista i amic de Furriols Francesc de Dalmases: “Si les bèsties et volien silent, mut, que sàpiguen com hi ets, dempeus, que sentin altra vegada la por de tu. Que tinguin por perquè ets llibertat”, llegia en uns versos.
Va ser un acte emotiu on moltes persones que el coneixien van posar-se davant del micròfon per explicar el seu Tati, majoritàriament amb poesia, pròpia i manllevada. Entre el públic, a banda de familiars i companys de viatge a la Trueta, hi havia Pilarin Bayés, Pep Musté, Roger Español o l’exdiputat Josep Puig.
La presidenta de Junts, Laura Borràs, va escriure uns versos per al metge i activista vigatà. “La família plora l’home. Els amics, el bon company. Vic, un fill il·lustre. Catalunya, el seu soldat. Eres vida, Tati, i vida ens dones. Quin privilegi haver-te acompanyat. […] Avui som aquí i et retem homenatge, amb humilitat, amb respecte i amb tot l’amor. I no pot ser d’altra manera que amb bandera negra al cor.”
Tampoc hi podia faltar Toni Strubell, net de Josep Trueta, el “català universal”, tal com el definia Tati Furriols, que se’n sentia admirador i per això va demanar utilitzar el seu nom per batejar la fundació d’ajuda als països en desenvolupament que va fundar l’any 1993.
“No pateixis, Tati, que a Cuba, cap asmàtic deixarem de subministrar, ni cap paper quedarà sense reciclar per pagar la Trueta del futur. Aquí ens tindràs, Tati, en tots els fronts, per seguir la teva lluita, contra la força bruta. Refarem tots els ponts de l’anhelada unitat fins aconseguir la llibertat que tant somnies.”
L’escriptor Oriol Izquierdo va llegir un poema que va dedicar a la seva filla i que ha recitat sempre que l’han convidat a actes d’homenatge als independentistes “que han caigut”. La diputada Aurora Madaula (Junts) i Josep Cruanyes van optar per dues peces de Miquel Martí i Pol (Les quatre banderes i Aquesta remor que se sent), mentre que Jordi Pessarrodona, autopresentat com a “activista, comediant, pallasso i d’esquerres”, va recórrer a El pallasso de Josep Maria Barenys.
Jaume Sastre, qui va compartir vaga de fam amb Tati Furriols a Vic, en defensa del català, va optar per Invictus, la peça de William Ernest Henley que Nelson Mandela es repetia durant els seus 27 anys de presó.
Els records per a Tati Furriols també van arribar des de l’exili a Brussel·les. Carles Puigdemont va destacar-ne dues actituds: la bondat i el patriotisme. Furriols era “una persona de bé, que no té res a veure amb una persona bonassa, sinó amb aquella il·lusió elevada de l’esperit humà que fa que els humans convisquem, ens ajudem i allarguem la mà a qui la necessita”.
De l’actitud patriòtica, destacava que “s’allunyava del patriotisme simple de traç gruixut i que preferia endinsar-se en l’emoció de la pàtria compartida, la pàtria de la gent”. Lluís Puig i la jove vigatana Uma Alcaide van llegir dos textos de Carles Duarte, mentre que Toni Comín assegurava que la figura de Tati Furriols s’acostava a la definició de “bellíssima persona”.
La poesia i els textos de record donaven pas a la música, que va tenir el seu punt àlgid quan Biel Majoral i Jaume Arnella van interpretar conjuntament Què té aquesta terra nostra. Acte seguit, els Músics per la República van cloure l’acte amb L’estaca i el cant d’Els Segadors, dirigit per Pere Sellarès, i que va donar peu a les proclames d’independència, el camí de la llibertat que anhelava l’home lliure que va morir massa aviat, el passat 4 de novembre.
