Cinc dies després de l’incendi que va destruir dues naus de Baucells i una de Costa Food, tot i que en menor grau, l’illa càrnia de Vic ha reprès parcialment l’activitat.
Esfosa no va treballar dilluns per no sumar trànsit al polígon Malloles i evitar que els camions interferissin en les feines dels Bombers, però des de dimarts l’escorxador ja ha estat operatiu, malgrat que no sigui amb la normalitat habitual.
En el cas de Costa Food, els esforços s’han centrat a fer sanejament de les instal·lacions, incloent-hi la retirada de carn malmesa, i la idea d’ara és mantenir els efectius de sempre a la planta del carrer de Sant Llorenç Desmunts.
Pel que fa a Baucells, on va començar l’incendi i que ha perdut dues naus, la prioritat passa igualment per minimitzar efectes sobre la plantilla. La situació actual s’ha abordat en una reunió amb representants dels treballadors aquest dijous.
En les fórmules per atenuar les conseqüències laborals de la parada forçada (recol·locacions entre plantes dels grups, possibles aliances, expedients de regulació temporal d’ocupació…) també hi ha implicats diversos departaments de la Generalitat –dimarts hi va haver reunió amb el conseller d’Agricultura– i l’Ajuntament de Vic. Sí que la magnitud dels danys evidencia que retornar a la normalitat serà qüestió de mesos, però el missatge global és de col·laboració i voluntat ferma d’arribar a reconstruir.
Els Mossos d’Esquadra han assumit la investigació de les causes del foc, l’avís del qual va saltar dissabte a quarts de 8 del vespre. Fonts del cos es limiten a dir que s’hi treballa i que de moment és aviat per extreure’n conclusions.
Les tasques d’extinció total, que requereixen maquinària per remoure les restes de les naus esfondrades, també s’han circumscrit aquesta setmana a la feina dels pèrits i a la necessitat de les asseguradores de quantificar danys abans d’iniciar qualsevol reconstrucció.
La gran preocupació dels Bombers va ser en un primer moment protegir els dipòsits d’amoníac que refrigeren les cambres frigorífiques de la indústria càrnia.
Tal com explicava dissabte l’inspector Moisès Galán, en aquell moment cap de l’operatiu, es tracta d’una substància tòxica i inflamable, capaç de provocar una emergència química en cas de dispersar-se a l’aire. D’aquí que s’activés una estratègia que ell mateix definia amb la paraula “defensiva”: protegir els dipòsits i canalitzacions, contenir les flames a distància i procurar que l’incendi no saltés de nau en nau.
No obstant això, el foc es va acabar propagant a les instal·lacions de Costa Food pels volts de la mitjanit, a través d’una passera de serveis. En aquesta empresa, les flames van destruir completament la coberta i la segona planta d’una nau, mentre que la baixa i la primera s’han salvat.
Un dels condicionants va ser que, pel risc d’esfondrament, els Bombers no van treballar des de dins, sinó ruixant l’incendi des de fora els edificis. En les hores més crítiques, es va arribar a 45 dotacions i 90 efectius desplegats simultàniament a l’illa càrnia. Des de l’aire, drons i càmeres tèrmiques rastrejaven altres naus a fi de detectar hipotètics nous focus.
Diumenge al matí, el foc estava estabilitzat però encara actiu en punts de difícil accés, els amagats sota les estructures col·lapsades. Aquest escenari de crema de cartó i plàstic injectat és, de fet, el que s’ha mantingut al llarg de la setmana.
Des de l’Ajuntament, l’alcaldessa accidental, Bet Piella, destaca que en coordinació amb les empreses s’ha agilitzat els permisos perquè pugui entrar com més aviat millor la maquinària pesant i, d’aquesta manera, extingir definitivament l’incendi.
També subratlla que malgrat la gravetat de les conseqüències materials, ningú va prendre mal: “Hem d’agrair la feina dels cossos de seguretat i d’emergències i la disposició de les empreses des del minut zero. La coordinació per entendre bé les naus i els circuits i connexions va ser clau.” Hi afegeix que “podria haver-hi hagut una desgràcia important i, en canvi, no hem de lamentar cap pèrdua humana”.
Per què costa tant extingir aquest foc?
Sense tenir coneixements de la infraestructura de la indústria càrnia, o dels protocols de Bombers en incendis com el de dissabte a Vic, el públic general pot preguntar-se per què ha costat tant extingir un “foc d’edifici”, més encara tenint en compte l’elevada mobilització d’efectius. Aquestes són algunes de les claus.
PRODUCTES QUÍMICS
Els edificis afectats contenien dipòsits i canalitzacions d’amoníac, utilitzat per refrigerar les cambres frigorífiques. L’amoníac és una substància inflamable i perjudicial per a la salut: si es dispersa a l’aire pot provocar núvols tòxics, i en contacte amb les flames, generar explosions. Segons explicaven ells mateixos, evitar una emergència química va portar els Bombers a treballar de “manera defensiva” i prioritzar la protecció d’aquests elements.
PERILL D’ESFONDRAMENT
Les naus de Grup Baucells Alimentació estaven molt afectades des de les primeres hores, amb elements deformats a causa de la calor. El risc d’esfondrament va alentir la feina, ja que només s’hi podia intervenir des de fora mitjançant autoescales i eines de llarg abast. Les tasques d’extinció total, que requereixen maquinària per remoure les runes, també s’han retardat per la feina dels pèrits i asseguradores de quantificar danys abans d’iniciar qualsevol reconstrucció.
NAUS NO SECTORITZADES
Per les necessitats de producció de la indústria càrnia, les naus no estaven sectoritzades. O el que és el mateix: no hi havia divisions internes que poguessin frenar el foc. Les flames es van escampar de pressa i de manera uniforme. Segons els Bombers, això va generar en poc temps un incendi de molta magnitud.
MATERIAL COMBUSTIBLE
En naus de producció i magatzem del sector carni, hi ha gran quantitat de material i aïllants sintètics, especialment als elements de refrigeració. Aquí, les xapes metàl·liques dificulten l’entrada de l’aigua però, en canvi, fan fàcil la propagació del foc. La mateixa carn de porc –pel seu greix– és altament combustible.
ONADA DE CALOR
L’incendi va tenir lloc en plena onada de calor, amb temperatures altes fins i tot de nit. L’estrès tèrmic va exigir relleus constants entre bombers.
