És nascuda a Torelló. Com va anar a parar a Moià?
Una amiga em va comentar que faltaven mestres a l’escola Pia de Moià i va coincidir que jo estava buscant feina. Al cap d’uns quatre anys vaig anar a treballar a l’escola Pia de Caldes.
D’on li ve la vocació?
Provinc d’una família humil, el meu pare va morir quan jo era molt petita i no teníem gaires recursos. El primer record que tinc relacionat amb la vocació de mestra era una capsa que s’obria i tenia una petita recreació d’una classe. Hi jugava molt! Però realment el neguit se’m va despertar quan, en acabar el que en aquell moment era quart de batxillerat, les monges van demanar a la meva mare si podia entrar a treballar a l’escola ensenyant a llegir a nens que no en sabien. Allò em va omplir molt.
I va decidir estudiar Magisteri.
Sí, a Vic, i més tard vaig fer Pedagogia a la Universitat de Barcelona.
Per què va decidir implicar-se en política municipal?
Una mica per casualitat. Jo havia sigut militant d’Esquerra Republicana, però tenia amics de Convergència. M’ho van proposar i jo no ho tenia gens clar perquè tenia tres criatures petites, la feina… però no vaig saber dir que no!
Recorda què va ser la primera cosa que va dur a terme com a regidora?
Oh, i tant! Al poble hi havia tres nens i una nena amb moltes dificultats, no sabien llegir ni escriure. Vaig demanar que els cedissin una aula, i així va ser. A l’escola es va generar molt bon ambient al voltant d’aquesta canalla perquè tots els ajudaven. També vam aconseguir tenir dues treballadores familiars i dues assistents socials per a la gent gran. No hi havia cap servei d’aquest tipus i creia que era important tenir algun tipus d’ajut per als avis que vivien sols. Inicialment en va ser una de sola a mitja jornada per tota la comarca, però en vam acabar tenint dues de les dues especialitats. També vam impulsar l’embrió del Centre de Salut amb dos metges i un infermer, i vam anar incorporant especialitats. En aquell moment també va coincidir amb una problemàtica molt elevada amb la qüestió de les drogues i vam organitzar reunions, conferències i tallers per intentar pal·liar-ho.
Més tard es va encarregar també de cultura.
Sí, el dia abans d’un Onze de Setembre la persona que ho portava va decidir deixar-ho i ho vaig entomar. Rumiant em va semblar que hi havia tres grans temes que brillaven, per mi eren cabdals pel poble: la prehistòria, Rafael Casanova i Francesc Viñas. Vam apostar molt per les Coves del Toll i ens vam dedicar, amb l’ajut d’altra gent, a obrir el camí fins allà i asfaltar-lo. També vam adequar les instal·lacions per museïtzar-ho. Paral·lelament, vam impulsar la Festa de la Prehistòria, la Festa de la Ceràmica, el Dolmen, el Museu, la Festa Barroca, l’Auditori de Sant Josep, la Biblioteca (inaugurada per Roser Capdevila), Can Carner (com a hotel d’entitats) i ens vam agermanar amb el poble alemany Mauer. També vam continuar impulsant el Festival Viñas, que feia uns tres anys que funcionava.
Quina feinada…
Tot això no ho vaig fer pas jo sola, eh! La resta de regidors i l’alcalde pencaven molt, i el poble i les entitats també. Tothom tenia un sí per tot.
Quants anys va estar a l’Ajuntament?
20, però no ho aconsellaria a ningú. Vaig tenir molta sort del suport del meu marit i els meus fills. Algú altre no ho hauria vist amb bons ulls que una dona estigués tant temps fora de casa. De fet, jo vaig ser la primera dona regidora de l’Ajuntament i també vaig apostar per contractar la primera metgessa i policia, dones.
