Diumenge de rave. Des de Vic, agafo l’Eix i surto a la B-670 cap a Muntanyola. Abans d’arribar-hi, em desvio per un camí de carro a Mas Caraüll amb l’objectiu d’arribar al Pla del Vilar. Des de divendres, en una esplanada propera s’hi celebra una festa il·legal que ha concentrat entre 150 i 200 persones.
Des de l’Ajuntament ho viuen amb l’ai al cor. Els preocupa principalment el risc d’incendi. “És la banda més seca del municipi”, diu l’alcalde, Carles Morera, que remarca que fa vent i si hi hagués un foc podria propagar-se fàcilment. “Esperem que no sigui així.” Una de les altres angoixes és com quedarà la zona després de la rave. És la primera vegada que tenen constància d’una festa com aquesta al municipi. L’alcalde, que està en contacte amb Interior, espera que s’acabi diumenge i assegura que “està controlat”. Des que dissabte, quan Mossos va instal·lar-se als diferents accessos, es va notar una disminució de gent.
Els agents tenen controlades les tres arribades a la rave. I així ho comprovo. Me’n trobo un i després d’acreditar-me com a periodista puc continuar. “El camí és complicat”, m’alerta l’agent. A pocs metres del dispositiu, en un voral, hi ha un jove amb les ulleres de sol posades dormint a dins d’un cotxe. Potser espera recuperar-se de la festa o que marxin els Mossos.
Continuo el trajecte amb por de perdre’m. No hi ha cap rètol que anunciï la direcció de la festa, però al cap de poca estona diversos vehicles aparcats als vorals m’indiquen que vaig per bon camí. M’ho confirmen una parella de joves que, vermells i assedegats, marxen a buscar la furgoneta. La tenen lluny pel que diuen.
Més endavant, me’n trobo tres més, però aquests van de festa. “Vas a la rave? Ens pots pujar sisplau?”, em demanen. Els dic que sí, que hi vaig com a periodista. Tant els hi fa, els serveix per estalviar-se el camí que els queda a peu. Aprofito per entrevistar-los: “D’on i per què veniu?”. Es diuen –o es fan dir– Júlia, Dani i Paulita Dinamita, i són de Caldes de Malavella i Girona. “És un ambient molt divertit i còmode: no hi ha prejudicis ni crítiques”, ens relata la Júlia, mentre que en Dani afegeix que els “encanta ballar a l’aire lliure i amb aquest bon temps”. “Hi ha molt bona vibra”, remarquen els joves.
“I com heu pogut arribar? On heu aparcat?” “Mira’ns com anem, com si anéssim a buscar espàrrecs”, bromeja la Júlia, explicant que han travessat diversos camps i boscos per poder arribar a la festa. Han provat d’entrar pels tres accessos, però s’han trobat els Mossos barrant-los el pas. “Els hem demanat si podíem passar a peu, però ens han dit que no”, afegeix la Paulita. Tot i això, després d’aparcar ben lluny, han buscat una altra entrada. “I com sabeu el lloc?” Em responen que tenen els seus contactes, que els han fet arribar la ubicació.
“Una de les crítiques que es fa a les raves és pel risc d’incendi”, interpel·lo als tres joves. Paulita Dinamita remarca que està “superavisat que no es pot fer ni foc, ni càmping gas, ni res per l’estil. Tothom que va de rave ja sap què es pot fer i què no”. “El lema de les raves és ‘recull la teva merda”, continua la Júlia, remarcant que no hi veuré cap burilla ni cap tipus de brossa a terra, “al contrari d’un pàrquing de discoteca”. De fet, expliquen que a “mitja festa es pot arribar a parar el bombo [la música] perquè la gent reculli”. Després, un cop net, es reprèn la marxa. “A més de la bona vibra, hi ha consciència mediambiental”, conclou la Júlia.
Després de gairebé deu minuts, arribem a la festa. Són les 11.50. “Hi ha controls?”, ens demanen uns que ja volen marxar. “N’hi ha a totes les sortides”, els comenta la Júlia, que afegeix: “Ell ha pogut entrar perquè és periodista”. El fet de presentar-me d’aquesta manera genera certa hostilitat en alguns dels participants, que fan la comparativa amb la policia. Tot i això, predomina l’ambient de bona vibra i puc arribar a parlar amb un dels organitzadors. La Júlia m’hi acompanya, vol tornar-me el favor.
“És una festa lliure i gratis”, diu en Carles, sota un nom fictici. A la festa n’hi ha que no paren de ballar, alguns des de divendres. D’altres jeuen sota l’ombra o hi fan algun son. Hi ha una cinquantena de vehicles. La pols que reposa als vidres indica quantes hores o dies fa que hi són. Li demano a en Carles el mateix que als tres joves del cotxe sobre el risc d’incendi. “En som conscients. Ens ho mirem abans de fer qualsevol festa. Sabem que hi ha el nivell 1 del pla Alfa”, és a dir, de risc moderat-alt. A més de les neteges intermitents entre la música, d’apagar la cigarreta a la sola de la sabata o les bosses d’escombraries que hi ha repartides per la zona, també disposen de tres extintors, un dels quals a prop de la burra. “Com us ho fareu per marxar? No us fan patir els controls dels accessos?”, li pregunto. “Clar que ens fa patir, però si ells [els Mossos] no se’n van nosaltres no podem marxar”, conclou.
Al cap d’un quart d’hora, me’n torno pel camí d’on he vingut. Em trobo gent que ja marxa i té el cotxe a la quinta forca mentre que d’altres tot just arriben a la festa. Al mateix racó, a prop del control dels Mossos, encara hi ha un vell conegut: el jove dormint.
A l’esplanada la festa va continuar fins diumenge a les deu de la nit. “Només queden set cotxes i aparentment està tot net i endreçat” deia l’alcalde. Alguns dels assistents van marxar amb multes per accés motoritzat al medi natural i d’altres de trànsit, per positiu en alcoholèmia i drogues.
