El santjoaní Francesc Anglada, en Siscu de ca l’Elvira, va iniciar-se en el món dels bolets abans de fer els 10 anys, ajudant el seu pare “perquè ens agradaven i perquè ell se’n venia per complementar el salari de la mina”. Amb els anys s’ha convertit en un expert boletaire i fins i tot l’any 2016 va escriure un llibre, Els bolets que ens mengem (Neurosi). “Molta gent s’ha quedat amb el rovelló, però jo m’he anat interessant per tots”, comenta. Tant és així que recorda com un dia va ser capaç d’organitzar una mostra gastronòmica amb els amics i els va fer tastar i endevinar fins a 33 espècies diferents.
“Ara m’agrada molt collir el marçot o bolet de neu, perquè és molt difícil de trobar, i també la múrgola”, diu. Per menjar, en canvi, prefereix per aquest ordre el “cep, la bola de neu, el moixernó, el cama-sec i el fredeluc”.
Tot i que ara a la tardor és quan més espècies troba, “en vaig a buscar tot l’any ja que faig tota la província de Girona, des de la costa fins a la Cerdanya, perquè no tots es fan a la mateixa zona”. Per ell, sigui on sigui sempre representa “passar una bona estona”, fins i tot ara que costa de trobar-ne.
