Una excepcional avinguda d’aigua al Ter, causada pel temporal de Santa Teresa la tardor del 2018, va emportar-se l’assut del Molí a Orís. Es tractava d’una petita presa que retenia l’aigua i la derivava cap a una petita central hidroelèctrica a través d’un canal. El cabal de més de 700 m3/s va fer col·lapsar la infraestructura de 87 metres de longitud i va arrossegar-ne els blocs de formigó aigües avall. “Va emportar-se dues terceres parts de l’assut”, concreta Elisabet Buscallà, tècnica d’obra civil d’Endesa. És a dir, 67 dels 87 metres.
Després de cinc anys, i de superar tots els tràmits i permisos, Endesa ha començat els treballs de reconstrucció d’aquest assut, conegut també com l’enclusa de l’Espona. Ho fa a través de la divisió d’energies renovables Enel Green.
Les obres, que s’allargaran al voltant d’un any, es divideixen en dues fases. A la primera s’actua al marge esquerre i a la segona, al dret. Abans que res s’ha de construir un atall de terres protegit per una escullera per poder treballar separadament del riu. Després es pot actuar a la presa: s’enderroca la part malmesa de l’estructura, es fan unes injeccions per consolidar l’estructura i es reconstrueix l’assut. Així recuperarà la seva mida original de cinc metres d’alçada i 87 de longitud.
Que els treballs hagin començat aquest setembre no és una casualitat. Tal com explica Buscallà, “tenim el condicionant de la reproducció dels peixos”. Per tant, setembre i març, els mesos en què no hi ha tanta activitat reproductiva, es porten a terme les feines que estan en contacte amb l’aigua del riu.
Precisament, aquestes obres també inclouen, com a gran novetat, la construcció d’una rampa per a peixos. “Al marge esquerre s’ha dissenyat una rampa de flux ascendent perquè hi hagi connectivitat fluvial i puguin circular amunt i avall del riu”, detalla Buscallà. A més dels peixos, també estan subjectes a altres fenòmens, però menys previsibles, com el temps. “Esperem que no passi com la tardor del 2018”, diu la tècnica.
Com a conseqüència de la forta avinguda d’aigua també va quedar inoperativa la central hidroelèctrica. L’arrossegament de sediments dipositats a la presa va impedir que l’aigua entrés al canal i arribés a la central. D’aquesta manera, a més de la reparació de l’assut, els treballs també preveuen l’adequació del terreny i la restauració del canal de derivació. “Paral·lelament a les obres, s’ha de netejar i desbrossar tota la vegetació del canal i començarem els preparatius per tenir les màquines de la central a punt”, explica Toni Morilla, tècnic responsable de la central hidroelèctrica, amb una potència instal·lada de 0,8 MW. Tal com detalla, hi ha dues màquines que produeixen energia i després l’aboquen a la xarxa general. “Acabada la primera fase, probablement puguem tornar a omplir el canal d’aigua”, avança el tècnic. Abans de res, però, s’ha d’adequar tota la part mecànica i elèctrica d’aquesta central.
La iniciativa, a més de representar un pas important en la preservació i la restauració de l’entorn natural del Ter, també ho és del patrimoni hidroelèctric a Osona, que compta amb una llarga tradició. De fet, l’assut i la central del Molí tenen una llarga història. “Hem vist que l’assut ha tingut molts recreixements i canvis. Hi hem trobat fustes, totxanes, formigó i altres materials diferents a l’interior”, explica Buscallà. Tot i que la central hidroelèctrica té unes dimensions petites, en el seu moment va tenir una gran rellevància. Va ser la primera d’Osona que abastia d’electricitat Manlleu i Torelló.
