La ceguesa és de naixement?
No, des dels 6 anys. A l’escola no veia bé la pissarra i arran d’això vaig anar a l’oftalmòleg, que em va detectar la malaltia de Stargardt.
En què consisteix?
És la pèrdua de la visió central, és a dir, la part central de la retina, que és la màcula de l’ull. És una malaltia que condueix a la ceguesa legal, que vol dir tenir un 10% o menys d’agudesa visual, però no a la ceguesa total. No vius a la foscor, sempre hi ha una visió perifèrica.
Amb el pas dels anys va a menys la visió perifèrica?
Una mica sí. Dels 6 als 20 anys es va perdent perquè s’està formant l’ull i després, a partir dels 25 anys, com qualsevol òrgan va a la baixa. El deteriorament per l’edat, doncs, es nota molt més i també es tracta d’un òrgan que es fatiga molt més ràpid.
És llicenciat en Geografia. Com estudia la superfície de la Terra una persona que no hi veu del tot?
En el cas dels mapes, utilitzant fotocòpies ampliades i sobretot lupes. Si s’havien de llegir llibres, llavors anava amb cintes de casset. A una persona de l’ONCE se li paguen diners perquè llegeixi el llibre, ho deixa gravat i queda a disposició dels afiliats gratuïtament. Actualment, crec que et pots comprar el CD per un euro i si no, t’ho deixen com una biblioteca.
La superfície de la Terra l’ha poguda veure bé o se l’ha d’imaginar?
L’he pogut veure amb la mica de visió que tinc. Els mapes amb les lupes i he pogut copsar com és veient un globus terraqüi. Tinc percebuts la silueta dels països, la ubicació dels continents, la forma del planeta… Els detalls ja no. L’agudesa visual està a la part central de la visió. I amb visió perifèrica, d’agudesa en tinc molt poca.
Com quins detalls? Rius?
Sí. Per exemple, si ara hi hagués un mapamundi molt gran i m’hi acostés veuria sobretot els països més grossos. Pel contrast amb el mar, també veuria la península Ibèrica, la italiana, l’escandinava… Evidentment per veure Moldàvia hauria d’agafar la lupa i mirar-m’ho molt de prop i amb deteniment.
És un aficionat als cotxes. També fa servir la lupa?
L’afició em ve des de nen quan llegia, amb lupa, manuals, revistes i articles. Des de fa uns anys, amb les noves tecnologies i els lectors de pantalla dels smartphones, tauletes i ordinadors, gairebé no he de llegir res. És molt més pràctic.
Se’n recorda més dels cotxes que va llegir amb lupa o els que li llegeix l’smartphone?
M’agrada la nostàlgia i m’agraden més els que llegia a les revistes quan era petit. I sobretot els que veia pel carrer. El més habitual és que a la gent li agradi més el Ferrari 40. A mi m’agraden els que hi ha pel carrer, com el Seat Fura o el Renault 11, els clàssics populars que en diuen. Per la meva poca visió, dels pocs clàssics que encara corren són els que reconec més ràpid perquè tenen un disseny molt diferent. Avui en dia, la majoria de cotxes semblen fets d’un sol motllo, sobretot els SUV. Vist un, vistos tots. Són molt més segurs, però també inaccessibles. Per al col·lectiu, aquestes pantalles tàctils són fatal. Com a copilot, no pots fer gairebé res. Però encara en queda algun com el que tinc jo que és bastant accessible.
Quin cotxe té?
Un Fiat 500 modern.
No el pot conduir.
No. El tinc perquè era el somni de la meva vida. Volia un Fiat 500 de color taronja. I mira, és el que tinc. M’agrada tant de l’interior com de l’exterior. És com tenir un clàssic, però modern amb un motor nou i amb el disseny antic amb rodetes i botons. Sempre enredo algú de la família per anar a fer una volta o si s’ha de fer un encàrrec.
Creu que algun dia podrà anar sol en un cotxe sense necessitat de pilot?
Soc escèptic. Sé que hi ha llocs amb taxis autònoms, però ho veig complicat. El trànsit té moltes variables i mentre hi hagi vehicles conduïts per persones no serà compatible. Primer, tots haurien de ser autònoms i segon, en vies de circulació com carreteres. A dins una ciutat, amb passos de vianants que pot creuar una criatura o un gos, és complicat.
Fa tres anys que ha estat pare amb la seva parella, l’Anna, que també és cega. El fet que tots dos siguin invidents els ha fet rumiar més tenir un fill?
Sí, i tant! Ens ho va fer pensar més. Ens va fer decidir, però, el fet que la família ens ajuda.
Com se li explica a un nen de 3 anys que els seus pares, a diferència d’ell, no hi veuen?
Ara ho comprèn, però abans ho va anar veient instintivament. Un any enrere, quan començava a parlar, ja ens agafava de la mà per assenyalar-nos quin animal hi havia al conte o ens posava a les mans la joguina amb la qual estava jugant. Ara li verbalitzem molt més.
És director de l’ONCE de Vic des del 2021. Quin és el seu dia a dia?
A grans tres serien dos àmbits. Amb l’estructura comercial gestionem tot allò relacionat amb les vendes, venedors, objectius i tota la logística que se’n deriva; i també gestionem els afiliats. Per exemple, organitzem activitats o procurem que utilitzin els serveis que proporciona l’entitat.
L’ONCE insereix moltes persones al món laboral i no només invidents. Falten persones cegues al mercat ordinari?
Evidentment, hi ha moltes feines que una persona cega o amb molt baixa visió no podem fer, però n’hi ha moltes altres que sí. Existeix aquesta barrera sovint per desconeixement per part de l’empresari i, fins i tot, institucions públiques. L’únic que es coneix és el que es veu: una persona que va amb bastó o un venedor del cupó. Les persones amb altres discapacitats, com el que va amb cadira de rodes o no hi sent, solen tenir més accessibilitat al mercat laboral. No està tan estigmatitzat com la discapacitat visual.
A part d’aquesta, quines altres barreres afronten?
Moltes. Des de les barreres arquitectòniques, com graons o coses mal senyalitzades, fins a anar a comprar. Hi ha webs i aplicacions de supermercats, però encara n’hi ha moltes que no són accessibles amb el lector de pantalla. S’ha fet molta feina, però encara en queda molta per fer.
La gent no n’és conscient?
Crec que no. El missatge que normalment ens arriba de fora és que no saben com fem res. Es pensen que estem pitjor del que estem. No saben moltes de les ajudes que hi ha. Creuen que no podem fer servir un smartphone, ni podem comprar res sols… Pensen que estem en aquella època que una persona cega anava a vendre productes de l’ONCE, escoltava la ràdio, si sortia a algun lloc anava acompanyat d’algú i para de comptar. Hi ha força gent que creu que la vida d’una persona està en aquest punt i no pot fer res més que això.
Té el record de veure-s’hi abans dels 6 anys?
La veritat és que no. Sí que és veritat que reconec millor, més fàcilment i de més lluny els cotxes de l’època de quan era petit. Potser perquè els havia vist bé i n’havia interioritzat la silueta. No ho sé. No està estudiat ni hi ha cap article amb rigorositat que ho confirmi o ho desmenteixi.
Troba a faltar veure-hi?
I tant! El que digui que no és que fa el cor fort. Hi ha situacions en què es troba a faltar totalment.
{{ comment.text }}