Erugues del boix: una plaga sense aturador

El mosquit tigre, la vespa asiàtica, les mosques negres o els escarabats. Són plagues habituals de l’estiu a Osona i el Ripollès. El que no estava previst era que aquest any hi desembarqués amb tanta força l’eruga del boix. Un insecte, la Cydalima perspectalis, que ja va tenir molt impacte com a eruga –devora les fulles del boix– als mesos de juny i juliol i ara com a papallona també ha impactat. A la nit és habitual veure’n desenes concentrades al voltant d’algun fanal. A diferència del mosquit tigre o la vespa asiàtica, però, l’eruga del boix no provoca cap problema als humans. Ni en la seva etapa com a eruga ni tampoc com a papallona. L’alta presència a Osona i el Ripollès, tot i això, ha posat en alerta veïns i institucions. La Cydalima és originària de l’est de l’Àsia. L’any 2007 va aparèixer per primer cop a Europa, en concret al sud-oest d’Alemanya. Des de llavors s’ha anat estenent pels països del centre i sud d’Europa fins que l’any 2014 es va trobar a Catalunya fent la seva entrada per Besalú, a la Garrotxa. Des d’aquí va creuar la frontera tant cap al Ripollès com per Osona, pels túnels de Bracons, on se’n troben moltes. “S’ha anat desplaçant i en zones que no se’n veien, ara ja sí”, afirma Jordi Senmartí, un dels responsables de Senplag, una empresa de Gurb que fa front a les plagues. Amb la de l’eruga del boix ja fa temps que hi lluiten. “Fa dos o tres anys ja en tractàvem en alguns jardins de Vilalleons o de Roda però no era com ara”, reconeix. A Vic ja se’n veuen, cada cop més. “Rebo trucades de gent que em diu que té papallones al seu local i volen que hi vagi. Jo els contesto que si no tenen cap boix, no es preocupin, que només estan de pas i en una setmana seran fora”, afirma Senmartí. Des de la seva empresa fins i tot ja han fet tractaments al sud d’Osona, a Tona o a Aiguafreda. El Collsacabra comença a ser un punt complicat. Sense anar més lluny les 10 hectàrees de boixos continus del pla Boixer de Tavertet, propietat de la Fundació Catalunya - La Pedrera, són un repte. “Hi hem col·locat 110 trampes a veure si ho podem frenar una mica i que arribi l’hivern ràpid”, espera Senmartí. Encara no està clar quin és el seu depredador natural Els estudis diuen que, en un any, aquest insecte pot tenir tres generacions diferents de papallones. Les que es poden veure ara ja són de la segona generació. Papallones que han deixat ous i “ja n’estan sortint noves erugues. La setmana vinent o l’altre les erugues ja tornaran a estar totalment actives i menjant fusta de boix”. Els tractaments ara com ara són limitats. D’una banda, s’instal·len trampes de feromones per capturar mascles i evitar que puguin fecundar la femella. “Amb les trampes podem reduir la plaga però són insuficients per eliminar-la”, afirma Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat. Una opinió que comparteix Senmartí. “Estem capturant tantes papallones com podem. Això pot solucionar el problema d’un jardí, d’un cementiri o d’un parc, però no d’un bosc sencer”, explica. Les trampes també ajuden a controlar la plaga i saber en quin moment es troba. “El monitoratge és clau en el control integrat i sostenible de plagues. Si en fas un bon seguiment, tens més opcions d’encertar”, afirma Senmartí. L’altre mètode per intentar controlar-la és el d’alliberar parasitoides. De moment fan servir vespes del tipus trichogramma, que el que fan és parasitar els ous de diferents tipus de lepidòpters, entre ells la Cydalima perspectalis o eruga del boix. “Ho hem provat en alguns llocs i ha anat bé, però és un sistema car”, explica Senmartí. L’altre sistema per combatre l’eruga és fer tractaments amb Bacillus thuringiensis en la varietat de kurstaki. “És un producte biològic selectiu per larves de lepidòpters. No mates res més”. Senmartí critica que molts jardiners de finques privades “el que estan fent és tirar piretrines i altres insecticides que es carreguen tots els insectes i això crea un desequilibri”. A més a més, “també es pot carregar un depredador de l’eruga si és que en trobem un”, afegeix. Encara no està clar, però “la vespa asiàtica sembla que és el depredador natural més important de l’eruga del boix”, afirma Giné des del Servei de Sanitat Vegetal. Tot i això, ara ni vespa asiàtica ni els cucuts, ocells o ratpenats, que se les mengen, poden fer-hi res. “Al ritme que va la plaga no donen l’abast”, afirma Senmartí. “Hem d’esperar l’hivern aviat i preparar-nos per atacar-les l’any vinent”, afegeix.

Erugues del boix: una plaga sense aturador

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

“Així no es pot estudiar”

Entre 30 i 50 euros, la mitjana que es gastaran les famílies per Sant Joan en petards

“El dèficit més gran de l’Hospital de Vic és en infraestructures”

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Protesta contra el racisme a Santa Eulàlia de Riuprimer