Un atracament a punta de pistola al cafè-botiga que regentava a Bogotà i les dificultats per tirar endavant el negoci van fer decidir Nagly Cabra a marxar de Colòmbia el 2019. Una amiga de l’escola que vivia a Cantonigròs la va ajudar a establir-se al poble.
“És desesperant la vida a Colòmbia. La ciutat per mi ja no és vida i és molt perillosa”, lamenta. No dubta a assenyalar els polítics que “només entren al govern per robar i no ajuden el país, que és preciós i molt ric en cultura i biodiversitat”.
Va marxar amb la il·lusió de començar una nova vida, però l’arribada tampoc va ser fàcil. Tot i trobar feina aviat com a cuidadora, fregant cases i cosint, al cap d’un any li van detectar un càncer de mama. “Va ser molt dur, molt, però vaig tenir molt bona acollida de la gent de Cantoni i també els metges es van portar molt bé amb mi”, diu agraïda.
Això la va convèncer que volia quedar-se a viure a Catalunya, i un cop presa la decisió, la seva filla va seguir les seves passes.
Malgrat que fa gairebé sis anys que és aquí, Nagly Cabra continua en procés de regularitzar la seva situació. “Em van denegar la residència per malaltia sobrevinguda i tots aquests anys han estat perduts. No he deixat mai de treballar, ni el temps que vaig estar malalta, però no he pogut cotitzar i ara em preocupa el futur perquè ja tinc una edat”, explica amb 61 anys.
Per això, viu pendent de rebre una resposta sobre el seu expedient d’estrangeria.
“Vam venir perquè les meves filles poguessin estudiar”
Faiçal Ayach, del Marroc a Roda de Ter
Al gener farà dos anys que Faiçal Ayach, de 41 anys, va decidir deixar el seu Nador natal i instal·lar-se amb la família a Roda de Ter. Dos anys abans, la seva sogra havia emprès el mateix viatge i el fet de disposar d’una habitació per acollir-los els va facilitar les coses.
“Vam venir perquè les meves filles poguessin estudiar. Allà hi havia vagues escolars i tot era complicat. En canvi, aquí funciona molt bé l’escola i elles estan molt contentes”, celebra.
Les nenes, de 10, 6 i 5 anys, es van adaptar ràpidament “i en només sis mesos ja parlaven bé el català”. Ell i la seva dona també l’estan aprenent amb els cursos del Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona i el Consorci per a la Normalització Lingüística.
“Jo ja n’he fet tres, de cursos, i m’agrada molt perquè en poc temps he pogut entendre la llengua i no necessito traductor per anar al metge, a l’Ajuntament o a l’escola de les nenes”, destaca.
No amaga que la seva prioritat ara és “arreglar la nostra situació aquí”, però té clar que un cop “tingui els papers vull continuar formant-me”.
Llicenciat en Dret i amb 13 anys d’experiència bancària al seu país, Ayach —gran aficionat a la cuina— fa hores en un escorxador a Girona, on es dedica “a entrar tota la informació del que passa al sistema informàtic”.
Amb el pas del temps, espera trobar una feina més estable que els permeti independitzar-se i tenir casa pròpia a Roda mateix, “un poble molt bonic d’on no em vull moure”.
