Divendres hi va haver assemblea de final de curs de l’Associació Social de Jubilats i Pensionistes d’Osona, que té la seu al casal de la gent gran de la Rambla de Vic. Ara, com altres de la xarxa de la Generalitat, ha canviat el nom pel de Casal Cívic i Comunitari, amb la idea de no limitar el perfil d’usuaris al que ha tingut històricament.
Però el cert és que els jubilats encara són els protagonistes del centre. I amb un gran dinamisme, tenint en compte la quantitat d’activitats que acull i les que hi suma l’associació al marge de l’oferta de la Generalitat, com són els cursos d’idiomes al Centre de Normalització Lingüística, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vic, o l’aiguagim, el gimritme, la caminada setmanal o els viatges.
Que a Osona una cinquena part dels habitants ja siguin pensionistes és signe “que la població envelleix i la tendència és que això encara pugi”, admet Maria Dolors Jiménez, presidenta de l’associació.
Al costat, Roser Molist, la secretària, hi afegeix que aquest percentatge seria encara més alt si no fos perquè el descens de natalitat es compensa “amb l’arribada de gent de fora, que ho deu frenar una mica”.
Jiménez apunta que a la seva associació noten que cada vegada els arriba gent més jove. Persones de seixanta i pocs anys, amb plenes facultats “i que són un gran actiu per tot el que poden aportar. Jo tinc la imatge que anys enrere a les associacions de pensionistes hi havia gent més gran amb una altra dinàmica. Això ha canviat molt”.
Pere López, tresorer de l’associació, de 86 anys i una vitalitat envejable, comparteix amb les dues companyes de junta que no és només que s’incorpori gent més jove, sinó que “es nota que dins del col·lectiu hi ha gent cada vegada més formada”, en què van augmentant perfils amb estudis de batxillerat i universitaris.
I això també repercuteix a l’hora de compartir coneixements, proposar activitats, ajudar en determinats temes o fins i tot fer classes com a voluntaris. No queden pas tan lluny, malgrat tot, aquelles fitxes d’alta com a usuaris dels casals de gent gran on encara es preguntava si se sabia llegir.
Una altra cosa és trobar persones que es vulguin implicar a liderar una associació com aquesta. La junta actual acaba mandat d’aquí a dos anys. “Vam arribar amb el repte de fer-ho almenys igual de bé que la junta sortint”, diu Jiménez, i estan satisfets de com van les coses.
“Entre totes les activitats i gent apuntada com a socis, movem més de 300 persones”, diu Roser Molist. El 30 d’abril passat, per exemple, en l’històric de l’entitat van inscriure el soci 2.139. Una associació ben viva i que divendres va brindar pel curs que acaba i pels nous reptes del vinent.
