Mònica Pagès
22 ponències de 35 especialistes de diverses universitats i centres de recerca en només dos dies.
És el prolífic balanç de les primeres jornades d’estudiosos entorn del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, un programa obert a tothom que va tenir lloc entre dijous i divendres a l’espai de Cal Marquès de Camprodon i que s’emmarca en el 10è aniversari del Parc Natural.
Un dels temes que es va posar a debat va ser l’ús públic d’aquest espai natural protegit. Els experts destacaven l’evolució del parc i el repte d’equilibrar la conservació amb l’accés i l’ús responsable per part de la societat.
En aquest sentit, el director del parc, Santi Farriol, remarcava que aquests deu anys han servit per tenir coneixement del patrimoni natural i el seu estat, però que “encara queda molta feina per fer”, tant en restauració d’hàbitats com en accions de divulgació i sensibilització.
Miquel Casas, pastor i geòleg, va exposar, amb el també geòleg Llorenç Planagumà, l’inventari de patrimoni geològic que estan duent a terme “per aportar una eina de gestió i que l’òrgan dels tècnics coneguin la realitat d’aquest patrimoni que cal conservar, protegir i divulgar”.
Segons Casas, les jornades tenen molt valor, en tant que “ens han permès conèixer-nos personalment i intercanviar experiències i dubtes dels nostres estudis. Normalment les especialitats científiques i les dinàmiques de recerca no ho permeten”.
Al llarg dels dos dies també es va parlar, entre altres qüestions, de la conservació de les molleres del parc, per part d’Eulàlia Pladevall, Roger Pallàs i Aaron Pérez (UB); dels camins de romiatge de Núria, a càrrec d’Antoni Llagostera, del Centre d’Estudis del Ripollès; de l’estudi de capacitat de càrrega del Puigmal, presentat per Víctor Dorado (INEFC – UdL), o dels paisatges culturals de Núria i Comadevaca, estudiats per Josep Maria Palet, Marta Flórez i Arnau Carbonell des de l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Tarragona.
Una de les recerques destacades és la que duu a terme Salvador Salvador (UdG), sobre el seguiment de petits mustèlids. El parc abraça l’única zona de Catalunya amb les tres espècies amenaçades de petits carnívors: el turó, l’ermini i la mostela.
Durant les jornades també es va posar sobre la taula accions per a la sostenibilitat, com la senyalització de camins per reduir la pressió humana sobre hàbitats sensibles o l’estudi de la massificació del Puigmal, que anualment rep uns 40.000 visitants.
En un moment de celebració es va evidenciar, així mateix, una preocupació: amb la fi d’un contracte programa, el parc podria perdre aquest octubre quatre dels cinc treballadors, un problema que afecta diversos parcs catalans.
Farriol assegura que la Generalitat “està fent esforços ingents” per estabilitzar les plantilles i confien que les negociacions en marxa aportin “bones notícies”.
