Tres cares conegudes de la comarca d’Osona es van reunir divendres a l’Espai ETC de Vic per donar a conèixer la seva lluita com a dones. Ho van fer en el marc de la tercera edició dels premis Dones Inspiradores –segona que se celebra a Vic–, un reconeixement que va impulsar EL 9 NOU l’any 2023 per celebrar els 45 anys i, alhora, visibilitzar lideratges femenins que inspiren.
Les protagonistes d’enguany van ser la filòloga i editora Montse Ayats, la periodista Bea Duodu i la també periodista i experta en diplomàcia i relacions internacionals Cristina Gallach. Cadascuna compta amb la seva pròpia història, però totes comparteixen un mateix objectiu: obrir pas per aconseguir una societat més equitativa, encarada cap a les noves generacions.
“Les dones hem de demostrar set vegades més que podem fer coses”
A l’acte, presentat per la periodista d’EL 9 TV Núria Perera, les tres guardonades van ser entrevistades per les també integrants de la redacció d’EL 9 NOU i EL 9 TV Esther Rovira, Judit Lechón i Txell Vilamala, respectivament, amb l’objectiu de desgranar les facetes que les han caracteritzat com a dones inspiradores. La gala també va comptar amb actuacions del duet moianès Mambes, format per Jud Joud i Erika Llopis, tot combinant el cant, la dansa, la llengua de signes i la crítica social.
Montse Ayats, de Ciuret, va rebre el premi amb il·lusió, però, segons va apuntar, també ho va fer “amb molt de respecte”. La filòloga va assenyalar la manca de referents femenins que va tenir, una qüestió que amb els anys l’ha fet reflexionar: “El més important és tot el que he desaprès per arribar on soc ara”.
“Hi ha joves conscients, però també molts d’absorvits per xarxes”
Aquest aprenentatge també el va relacionar amb el món editorial, un àmbit que, tal com va explicar la guardonada, cada vegada agrupa més dones, però que el continuen regint majoritàriament homes. “Com que els espais de poder han estat ocupats per homes, quan pensem en qui pot fer les coses, sovint pensem en els homes i, per tant, les dones hem de demostrar set vegades més que podem fer-les”.
Així, Ayats va apuntar la importància de canviar la manera com s’educa la societat. Un canvi que, tal com deia, ja està en moviment, però que cal que no s’aturi: “Entre la meva mare i jo les coses han canviat moltíssim. No és ideal, però hi ha hagut un canvi”, assegurava.
Per la seva banda, Bea Duodu, d’origen ghanès, va arribar a Vic quan tenia 4 anys. Amb el temps, es va convertir en la primera dona negra a presentar els informatius de TV3, un fet que, segons comentava, es pot celebrar, però que també permet reflexionar: “Com a societat catalana anem entenent que la idea de catalanitat no es llegeix només amb un color de pell”.
“Farem un esforç per deixar un món millor, però amb diàleg entre generacions”
En la seva etapa universitària, es va començar a impregnar d’autores com Bell Hooks o Angela Davis, que acabarien convertint-se en els seus referents. De Davis, en va destacar l’expressió “L’esperança com a disciplina”, una frase que la va marcar per continuar lluitant pels drets de les dones i de les persones racialitzades. “No ens podem permetre no viure-ho així”, va afegir.
La periodista va exposar també el seu paper als mitjans de comunicació: “Jo vaig arribar als mitjans quan hi començava a haver un despertar, en veure que en una taula de debat no hi podien ser només homes”, va explicar. Segons continuava, amb la raça això encara no s’aplica, però va assegurar que el despertar encara és vigent.
En ambdues lluites, Duodu va posar sobre la taula la preocupació física pel fet que els discursos creixents d’extrema dreta calin als joves: “Hi ha joves conscients, però també n’hi ha molts d’absorbits per la sobreestimulació de les xarxes”. És el primer grup el que, tal com esmentava, li aporta l’esperança que va aprendre de Davis.
En la darrera de les converses, Cristina Gallach va poder repassar la seva trajectòria, des de la revista Rebombori de Sant Quirze de Besora fins a organismes internacionals. Ho va fer tot recordant el primer viatge, per anar a estudiar anglès a Londres: “La primera vegada que vaig demanar a la meva mare de marxar no m’acabava de contestar. Ara he sabut que era perquè no ho veia clar”. Gràcies a Montserrat Roca, que ensenyava anglès a la gent jove del poble i que va parlar amb la seva mare, Gallach va fer el primer de molts viatges.
En el marc internacional, l’experta en diplomàcia va assenyalar una desequilibrada representació femenina que s’ha de poder contrarestar. Per això, ara treballa en una organització fundada per un grup de dones que van ser a les Nacions Unides amb un objectiu molt concret: que la propera secretària general de l’ONU sigui una dona.
Tal com van fer també les seves companyes guardonades, Gallach va expressar una preocupació pels discursos retrògrads que encara persisteixen entre els joves. “Nosaltres farem un esforç per deixar un món millor, però amb el diàleg entre generacions”, afegia. Amb aquesta imatge de renovació, i sense oblidar la seva etapa com a periodista, Gallach va realçar l’acció transformadora del feminisme. “El feminisme millora l’economia, la societat, l’ensenyament, la sanitat i, amb tot, la representativitat”, va sentenciar.
Després de conversar amb les tres premiades, i abans de cloure l’acte, es va presentar un reportatge sobre el Vic Riuprimer femení de futbol que van fer tres alumnes de Periodisme de la UVic-UCC, Agnès Casamajó, Sira Muntal i Adrià Rodríguez. “Parlar de l’auge del futbol femení és parlar del present, del passat i del futur i, per tant, serveix per evidenciar que cada cop té més força en el dia a dia”, va exposar Casamajó amb un to reconfortant; un bri d’esperança que es va mantenir present al llarg de tota la gala.
