Són vuit les fases en què es divideix la intervenció del rescat en cas d’actes suïcides per part de les autoritats mèdiques i policials. Així és com van explicar de manera didàctica l’atenció en una situació de crisi Marta Olivé, cap territorial del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) a la Catalunya Central, i Mònica Rosell, cap de la Unitat Policial de Policia Administrativa Central (URPAC) dels Mossos d’Esquadra. Va ser durant les terceres Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental a la Catalunya Central, que es van fer a Vic.
En la intervenció enumeraven aquestes fases en funció de les característiques de cada cas. Primerament, es fa una avaluació inicial via telefònica a través del 061 Salut Respon. A través d’aquest primer contacte telefònic els professionals valoren aspectes com l’assertivitat, el control o la serenitat de l’individu per avaluar la gravetat de la situació i decidir quins recursos s’activen.
Tot seguit s’inicia la transferència d’informació entre els diversos operatius i s’estableix un punt de trobada previ a l’actuació on es farà la planificació d’aquesta. Pel que fa a l’aproximació a l’escenari, ambdues tècniques destacaven la importància de “tenir clar l’objectiu i comptar sempre amb un pla b”.
A partir d’aquí, les ponents donaven diversos consells als professionals sobre la coordinació i la seguretat dels equips i sobre la manera d’actuar i de detectar certs comportaments o actituds de la persona que tenen al davant.
El compliment de cadascuna de les fases respon a un únic objectiu en totes les intervencions: arribar a reconduir la situació, proporcionar atenció mèdica al subjecte i vincular-lo a la xarxa sanitària. En aquest sentit, totes dues remarcaven que la fi de la intervenció no arriba fins que la persona és atesa en un centre hospitalari i s’ha fet la transferència d’informació amb els professionals mèdics.
En acabar, Olivé destacava també la importància de l’autocura i la mentalització dels serveis assistencials: “Hem d’estar preparats pel pitjor i protegir-nos; hem de pensar que no és culpa nostra si la persona acaba suïcidant-se, perquè no depèn de com de bé ho hàgim fet”.
