Estius eterns al Mediterrani

Durant generacions, el Mediterrani ha viscut al ritme d’estacions marcades: hiverns i primaveres suaus, tardors temperades i estius intensos. No obstant això, les projeccions climàtiques apunten que aquest equilibri s’està trencant. Les onades de calor es multipliquen, duren més i arriben a valors extrems. Allò que abans era una anomalia s’està convertint en un nou estat climàtic permanent, acompanyat, a més, d’episodis puntuals de pluges intenses que incrementen el risc d’inundacions. Onada permanentLes onades de calor han augmentat quasi dos episodis per dècada des de 1979 i la seva duració mitjana ha passat de menys de 10 dies a més de 25. Mostra un escenari preocupant: per a finals de segle, les onades de calor podrien durar diversos mesos. En aquest context, el concepte tradicional d’ “onada de calor” perdria sentit. Aquests valors suggerixen una transformació radical del cicle estacional; podríem estar davant d’una “temporada de calor” permanent. Un risc silenciósA conseqüència del canvi climàtic, l’efecte d’illa de calor urbana intensifica les temperatures en barris densament construïts, amb abundància d’asfalt i escassetat de vegetació. Les diferències són conegudes: caminar al juliol per zones sense ombra i molt artificialitzades pot semblar travessar una planxa encesa, mentre que el Jardí del Túria ofereix un oasi de frescor a pocs metres. No obstant això, a la ciutat aquestes diferències no afecten tota la població per igual. Una investigació recent demostra que la calor urbana és també un fenomen social. En moltes ciutats els barris més càlids solen coincidir amb aquells amb menor renda, major desocupació o poblacions envellides. El “codi postal”, com recorda l’epidemiòleg Julio Díaz, pesa més que el codi genètic quan parlem de vulnerabilitat tèrmica. I és que les conseqüències del canvi climàtic es reflecteixen també en la salut. Només en 2025, Europa va registrar més de 24.000 morts relacionades amb la calor extrema; a Espanya, es van comptabilitzar més de 3.800 defuncions atribuïbles a les altes temperatures, i a Catalunya, 670. Ciutats com fornsL’arrel del problema està en com les hem construïdes. Els materials urbans més comuns (asfalt, formigó, cobertes fosques) absorbeixen i emmagatzemen calor durant el dia i l’alliberen lentament a la nit. Si a això afegim carrers estrets, ventilació deficient, trànsit intens i usos urbans que emeten calor, el resultat és un microclima molt més càlid que l’entorn rural. A més, aquest varia segons la morfologia urbana dins d’una mateixa ciutat. A això se suma l’absència de vegetació, que proporcionava ombra i evapotranspiració, dos mecanismes naturals de refredament. La diferència entre un carrer sense arbres i un altre amb arbrat madur pot superar entre els 8 i els 10°C en temperatura superficial. No obstant això, molts barris manquen d’aquest “aire condicionat natural”. Mediterrani habitableDavant d’uns estius que s’allarguen, les respostes han de ser múltiples, integrades i adaptades al tipus de ciutat, a partir de dos enfocaments complementaris: adaptar allò que ja existeix i mitigar allò que construïm. A partir d’aquesta estratègia, la literatura científica i tècnica proposa una sèrie de criteris d’actuació per a ciutats més resilients davant la calor: ■ Més vegetació, més ombra, més vida urbana. Les solucions basades en la natura (vegetació, cobertes verdes, corredors verd-blau) són la mesura més eficaç per a reduir la temperatura i millorar el confort. No es tracta només de plantar arbres, sinó de fer-ho estratègicament: en carrers de molt de trànsit de vianants, en patis escolars, en places dures i en itineraris crítics de mobilitat diària. En barris vulnerables, aquestes actuacions han de ser prioritàries: no sols refresquen, sinó que redueixen desigualtats i milloren la salut pública. ■ Materials freds i disseny urbà climàtic. Cobertes fredes, paviments reflectants, façanes clares i sòls permeables poden reduir diversos graus la temperatura superficial. ■ Refugis climàtics. A la ciutat consolidada, més que mitigar, hem d’adaptar i protegir qui més ho necessita. Els refugis climàtics (espais públics o equipaments amb ombra, aigua i climatització accessible) són essencials durant episodis extrems, especialment per a persones majors, infància i persones sense recursos. ■ Rehabilitació tèrmica i justícia climàtica. No tots els habitatges estan preparats per a suportar estius perpetus, per la qual cosa s’han de rehabilitar edificis (aïllament, proteccions solars, ventilació natural) per a reduir la calor interior i la dependència de l’aire condicionat, que alimenta l’illa de calor. Les polítiques energètiques han de prioritzar les llars amb menor renda i garantir un accés just al confort tèrmic. ■ Governança climàtica i sistemes d’alerta. Mapes de calor en temps real, sensors urbans, xarxes de cura veïnal i alertes primerenques permeten anticipar episodis crítics. La coordinació entre salut pública, urbanisme i serveis socials serà clau per a reduir la mortalitat i protegir la població més vulnerable.més resiliència El Mediterrani es dirigeix cap a estius més llargs, intensos i persistents. És moment d’actuar: tenim coneixement, tecnologia i experiència per a construir ciutats més fresques, saludables i justes. Eric Gielen, professor permanent al Departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València. Article publicat originàriament a The Conversation

Estius eterns al Mediterrani

Cor d’Acer

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per “la voluntat de continuar avançant en la professionalització”

Ripoll torna a amenaçar de retirar la recollida de residus al Consell

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d’Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Leche Pascual presentarà un ERO per acomiadar tota la plantilla de 80 treballadors de la fàbrica de Gurb

“Vaig fer el que havia de fer perquè els agents estaven en perill”

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Sagalés inaugura a Vic un centre operatiu i unes cotxeres amb una inversió de 5 milions

Extingit un foc en un camp al camí antic de Taradell, a Vic

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

Vic, el barri de Roda

Verònica Ruiz deixa l'alcaldia de les Masies de Voltregà