Les ovelles de Les Vilas i La Sala, de Rupit i Pruit, encara estan atemorides pel llop. Són les dues explotacions que han patit durant aquest maig l’atac del depredador.
El bestiar de Les Viles va rebre el primer assalt. I no només un cop, sinó tres. El matí del 16 de maig, Joan Pròsper Fatjó-Vilas va trobar-se “una ovella morta i una altra ferida al coll i a la cama”. Els dos matins següents, del 17 i el 18 de maig, va viure una situació semblant amb més bestiar mort i ferit.
En total, sis baixes i cinc de ferides, algunes de les quals no tenen gaire bon pronòstic.
La nit del diumenge 26 al 27 de maig, va ser el torn de les ovelles de La Sala. Xavier Vaquer va localitzar una ovella morta i quinze de ferides. D’aquestes, en va haver de sacrificar quatre.
Al principi cap dels dos ramaders del Collsacabra s’imaginava que l’atacant dels ramats fos un llop. “En un primer moment vaig pensar que era el senglar perquè el veí havia tingut problemes”, explica, d’una banda, Fatjó-Vilas, que feia uns anys que ja ho havia patit. De l’altra, Vaquer confirma que els Agents Rurals feia un parell de mesos que feien el seguiment d’uns atacs provocats pel senglar.
Aquest últim dany, però, tenia alguna cosa diferent. “A l’ovella morta se l’havien menjat d’una altra manera”, explica el ramader de La Sala, remarcant que el bestiar també tenia “mossegades al coll i ferides molt profundes”.
Quan el dijous 30 de maig els Agents Rurals van confirmar-los que el desastre havia estat obra del llop, els pagesos van quedar perplexos. “No hauríem pensat mai tenir el llop aquí”, expressa Vaquer, mentre remarca que “ha vingut de nou per a tothom”.
Fatjó-Vilas, per la seva banda, apunta que abans del veredicte ja havia ensenyat les imatges de les ferides a un pastor del Pallars que va assegurar-li que eren fetes per un llop. Aquest nou escenari suposa un reguitzell de maldecaps.
“És un problema que no sabem com solucionar. D’un dia per l’altre et diuen que has de canviar el sistema de maneig”, expressa el pagès de La Sala, que té un ramat de 300 ovelles. Això significa que de nit ha de tancar el centenar d’ovelles al corral –on ja n’hi té la meitat– o bé en un tancat electrificat molt més reduït. “Pel tipus de parcel·les i distàncies que tinc, el bestiar no hi està acostumat”, afegeix.
Per ell, aquesta solució d’emergència és viable una temporada però ja rumia com s’ho farà a l’estiu. “A les 8 del matí ja estan amorriades”, és a dir, ja han menjat durant la nit i reposen a l’ombra quan el sol començar a picar. “Al final hauré de posar tancats elèctrics, però representa una inversió molt gran”, lamenta, mentre es pregunta “com m’hi ajudaran?”.
“Per mi representa un maldecap molt gros”, reafirma Fatjó-Vilas, que té 800 caps d’ovelles “acostuma-des a menjar lliurement a qualsevol hora”. Seguint les recomanacions de l’administració, ara les tanca a última hora de la nit i les torna a deixar anar perquè pasturin.
Això suposa un afegit de feina molt important a la seva rutina, ja que, per exemple, fa venda directa i ha d’anar a repartir cada dos per tres. “Esperem que l’administració es posi les piles i ens ajudi a tancar-ho tot amb mallasso [malla electrosoldada]”, remarca.
Mentrestant els dos ramaders, que els separen uns dos quilòmetres de distància, ja estan conversant per veure què poden fer conjuntament.“Es respira un ambient de com pot ser que hi hagi el llop i què s’ha de fer”, explica Vaquer, remarcant que també s’hi suma “la impotència que al llop no se’l pot tocar ni fer-li res”.
A més d’això, la incertesa de quant temps durarà. “El llop pot venir en qualsevol moment i qualsevol dia”, afegeix Fatjó-Vilas, a qui el “fa patir que no passi com l’os al Pallars, on se’ls ha escapat de les mans”.
