El govern espanyol vol prohibir l’accés als menors de 16 anys a les xarxes socials. Així, Espanya se sumaria a la llista de països que ja han posat en marxa aquesta proposta com Austràlia, França o Dinamarca.
Ho farà presentant un projecte de llei que inclou un seguit de mesures com el veto als menors i l’aplicació de sistemes de verificació eficients o la reforma perquè els directius de les plataformes digitals puguin ser considerats responsables dels danys que causen les xarxes socials.
Una notificació, una vibració breu i el cervell reacciona. Aquesta petita descàrrega de dopamina és el motor invisible de l’addicció a les xarxes socials. L’ús continuat d’aquestes plataformes pot generar dependència, sobretot entre adolescents, el cervell dels quals encara està en procés de maduració.
En adults, l’efecte és més controlable, però en joves pot comportar ansietat, estrès, insomni, absentisme escolar i fins i tot problemes d’assetjament. Diversos estudis assenyalen que molts adolescents passen més de 40 hores setmanals davant el mòbil, i més de 30 d’aquestes connectats a xarxes com TikTok o Instagram.
La psicòloga Judit Fabregó ho explica així: «La tensió baixa molt més. Abans hi havia vídeos de YouTube llargs, però ara els adolescents fan servir TikTok, vídeos ràpids de poques segons que ni acaben. Això crea adicció i es trasllada a les aules». Afegeix que «el cervell està poc madur, construeixen relacions en base al mòbil i la violència escala per manca d’empatia i sobreexposició a continguts agressius».
Cristina Fernández, professora i investigadora de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, concretant les xifres: «Hi ha una mitjana de 40 o més 41 hores setmanals de consum de mòbil, com una jornada laboral a temps complet. Més de 30 són de xarxes socials, on predomina TikTok». Subratlla que «no és només el temps mirant contingut poc edificant, sinó el que deixes de fer: estudiar, estar amb amics o dormir».
Davant d’aquest escenari, el govern espanyol prepara un projecte de llei per prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. La proposta inclou sistemes de verificació d’edat més estrictes, controls parentals obligatoris i un marc penal per responsabilitzar els directius de les plataformes pels danys derivats dels seus algoritmes.
Tot i això, experts del sector tecnològic i educatiu adverteixen que el repte serà l’aplicació real de la mesura. Reclamen garanties tecnològiques que permetin verificar l’edat sense vulnerar la privacitat i alerten que el problema va més enllà del control d’accés: cal educació digital i acompanyament familiar per revertir una tendència cada vegada més preocupant.
