L’escalfament global i factors com la contaminació, la falta de cabals ecològics o les barreres en el curs dels rius com ara rescloses impacten negativament en les poblacions de peixos marins i d’aigua dolça.
A Catalunya, hi ha 29 espècies autòctones i un gruix important en regressió o risc d’extinció, com l’anguila i el fartet. “Estem molt pitjor que fa 20 anys”, afirma Marc Ordeix, copresident del X Congrés d’Ictiologia que es fa a la UVic-UCC amb la presència de 200 experts i tècnics de la península ibèrica i de fora.
Per primer cop se celebra a Osona i vol ser un punt de trobada per buscar estratègies per revertir la situació. Els experts reclamen a les administracions més recursos en gestió ambiental i en investigació.
Entre les poblacions de peixos autòctons en risc a Catalunya hi ha l’esturió, la truita, el barb, l’anguila i el fartet entre d’altres. I la seva amenaça respon a la combinació de diferents problemàtiques, una situació que es repeteix a altres punts de la península ibèrica i del món.
Precisament, el Congrés d’Ictiologia que fins demà es celebra a la UVic-UCC busca compartir coneixements i buscar solucions. “Ens posem al dia dels últims treballs de recerca, compartim problemàtiques i intentem trobar solucions”, remarca el professor d’aquest centre universitari i copresident del congrés, Lluís Benejam.
Si bé cada cop hi ha més coneixements i diagnosis, els experts reclamen més recursos en investigació. “No és prou prioritari a nivell de país“, lamenta Benejam, que afegeix que hi ha grups d’estudi potents a Catalunya però encara “petits”. Malgrat tot, assenyala que en aquest sector hi ha “molta sinèrgia i col·laboració” entre els científics del sud d’Europa, un fet que “facilita molt l’intercanvi d’informació”.
Un altre dels reptes, segons Benejam, és “alinear” aquest coneixement amb les prioritats de les administracions perquè entenguin que cal destinar-hi recursos per revertir la situació.
Una idea que comparteix el director del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC i copresident del congrés, Marc Ordeix. A tall d’exemple, situa entre les prioritats millorar el cabal dels rius amb l’eliminació de rescloses, uns elements molt habituals a Catalunya, però que s’ha demostrat que perjudiquen molt el moviment dels peixos autòctons.
“Cal eliminar les que no estan funcionant i, si tenen algun valor o ús, posar-hi rampes de peixos perquè puguin moure’s i reproduir-se; si no, acabaran morint i la població desapareixerà”, remarca.
El problema de les invasores
Entre els ponents hi ha Emili García-Berthou, professor d’Ecologia a la Universitat de Girona, que parlarà aquesta tarda sobre la invasió de peixos exòtics en aigües continentals ibèriques i els reptes de futur. “Tenim moltes invasores i en segueixen arribant”, remarca, tot subrallant la importància de gestionar-ho per reduir i evitar afectacions.
La realitat és complexa i els problemes ambientals “segueixen empitjorant”, reduint de forma dràstica poblacions d’interès com l’anguila. De fet, està en perill d’extinció a nivell mundial i a Espanya no està prou protegida, remarca l’expert.
Des del seu punt de vista, un dels reptes principals que caldrà corregir a curt i mig termini és la falta d’inversió en gestió ambiental. “Ara tenim moltes més eines i més coneixements però no s’hi dediquen prou esforços en prevenir i millorar els problemes dels rius”, afegeix.
Entre els 200 participants d’aquest congrés bianual, hi haurà experts de la península ibèrica però també de països com França, Noruega, els Estats Units, el Marroc, Mèxic, Colòmbia i Brasil. Tot i que la major part dels participants són investigadors, també hi ha empreses del sector i representants de’l’administració pública responsables d’aquest àmbit.
El X Congrés d’Ictiologia està organitzat per la Societat Ibèrica d’Ictiologia (SIBIC) i la UVic-UCC.
{{ comment.text }}