Un edifici on passar en bloc els 600 alumnes d’ESO i Batxillerat i la seixantena de professors que els fan classe. És el que demanen les famílies i els docents afectats per la possibilitat que a partir del curs que ve l’Institut de Vic deixi d’oferir de mica en mica aquests estudis i se centri exclusivament en cicles formatius. Segons l’Ajuntament, es tracta d’una petició formulada pel mateix centre ara fa quatre anys, però professionals i pares i mares asseguren que els ha caigut a sobre com un gerro d’aigua freda i es remeten a un acord de claustre de l’any 2019 en què es votava la creació d’un nou edifici d’ESO i Batxillerat si, en un futur, les instal·lacions de l’IES quedaven curtes d’espai.
La demanda que això es materialitzi, encara que temporalment s’hagi d’ensenyar en barracons, va ser la central de la protesta que va congregar dimarts unes 180 persones a les portes de l’institut. Alumnes, professionals i famílies que, com destacava Maika Muñoz, presidenta de l’AFA, al seu moment van triar l’IES pensant que els fills i filles hi podrien estudiar fins a Batxillerat, i amb trets diferencials com molta pràctica –justament per la particularitat de compartir espais amb cicles formatius–, una bona cartera de projectes internacionals o, en context de pandèmia, haver estat “el primer centre de Vic a implantar el model híbrid” d’ensenyament presencial i a distància.
Se sustenten en les mateixes fortaleses la seixantena de professors d’ESO i Batxillerat. Marta Domingo, que treballa a l’institut des de fa dues dècades, apel·lava dimarts a la satisfacció de les famílies i els resultats dels alumnes de l’IES a la selectivitat, però també com el centre “ha anat guanyant prestigi” des que el 1996 va sumar la Secundària a la formació professional: “La notícia que tot això pot desaparèixer se’ns diu ara per ja, amb conseqüències el curs que ve. Ens han agafat per sorpresa tant les maneres com la temporització”. Des del punt de vista dels docents, un dels riscos de passar de tres instituts públics a Vic a dos és que es bipolaritzi i massifiqui l’alumnat al Callís i La Plana, la qual cosa “anirà en detriment de la qualitat i pot trencar la feina feta en equilibri pedagògic, cultural i d’integració social”.
EL 9 NOU va poder parlar també dimarts amb alguns dels alumnes afectats per la pèrdua progressiva d’etapes educatives. És el cas, per exemple, d’Elena Castells o Ot Hernández, de 4t i 3r d’ESO, que posaven l’accent en la desaparició d’activitats singulars, com el concert de Nadal, o haver-se de traslladar a centres més lluny del lloc on viuen.
L’anunci que l’IES deixarà d’impartir ESO i Batxillerat va aflorar a l’arena pública la setmana passada, després que es comuniqués als professors en un claustre abans de les vacances de Nadal. Tal com recollia l’edició d’EL 9 NOU del divendres 23 de desembre, el Departament d’Educació apunta que de moment és una possibilitat que s’està estudiant, i que els altres instituts de la ciutat tindrien capacitat per atendre la demanda existent. Bet Franquesa, regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament, s’expressa en termes similars. Diu que no hi ha cap decisió presa, però que, si es materialitzés, respondria a la petició del mateix centre d’ara fa quatre anys: “Hi ha hagut un esverament i una informació volàtil que ha alarmat al claustre, però crec que el problema és més el com que no el què. El debat sobre l’opció de passar a ser un centre integral de Formació Professional fa temps que està obert”.
Segons informació del personal docent, el primer de Batxillerat es traslladaria el curs vinent a l’institut Jaume Callís; i el Batxillerat esportiu, a l’IES La Plana, on també s’oferiria una nova línia de primer d’ESO en un barracó. El següent pas que té previst l’AFA és reunir-se amb l’Ajuntament i el Departament per calibrar si hi ha marge de maniobra i demanar el traspàs en bloc a un altre edifici.
{{ comment.text }}