La Taula d’Infants, Adolescents i Famílies d’Osona i el Lluçanès va organitzar dijous, Dia Internacional dels Drets dels Infants, una jornada durant la qual va presentar una diagnosi que ha fet de les necessitats de la primera infància a les dues comarques. L’estudi revela, entre d’altres, que cal més suport emocional per a les famílies, espais de joc i equipaments adequats i també més facilitats per accedir a les escoles bressol.
Coincidint amb la commemoració dijous del Dia Internacional dels Drets dels Infants, la Taula d’Infants, Adolescents i Famílies d’Osona i el Lluçanès (TIAF), que impulsa el Consell Comarcal d’Osona, va organitzar una jornada centrada en l’etapa dels 0 als 3 anys, considerada fonamental per a l’adquisició d’aprenentatges.
Va comptar amb una ponència d’Anna Forés i també va ser el marc escollit per presentar-hi la “Diagnosi de necessitats de la primera infància a Osona i el Lluçanès”, que s’ha elaborat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona.
L’estudi, que aporta dades sociodemogràfiques (vegeu fotografia), també conté els resultats d’una enquesta feta a 686 famílies.
Un 43% d’aquestes van manifestar haver necessitat suport emocional en els primers anys de vida dels seus fills, especialment en l’àmbit de la lactància materna, i el 55% detecten mancances en espais públics interiors i exteriors per a la primera infància a les dues comarques.
Tot i que el gran gruix d’infants ha fet servir serveis educatius durant aquests primers anys de vida, un 87,4%, també hi ha qui no ho ha fet i d’aquests un 26,7% ha estat per raons personals i un 24,4%, per raons econòmiques.
Aquest fet, justament, la dificultat d’accés a les escoles bressol pel preu que tenen, és un dels temes que es va tractar també als grups de discussió tant de famílies com de professionals que es van fer per complementar les enquestes, i els pares i mares van demanar-hi més places públiques i també que els centres tinguin horaris més adaptats a la realitat laboral.
En les trobades de professionals, d’altra banda, es va alertar de l’increment de casos d’infants amb necessitats específiques de suport educatiu i la manca de recursos per fer-hi front adequadament. L’estudi mostra, per exemple, com a dada destacada, que un 33,9% dels infants amb necessitats educatives especials requereixen suport en el retard del llenguatge.
Per tot plegat, la diagnosi conclou que la primera infància és encara una etapa poc coberta de serveis i recursos de suport a les famílies i que els serveis que hi ha actualment no arriben a tothom.
Per això apunta que es fa evident la necessitat d’impulsar un model comarcal de suport a la criança, amb serveis accessibles, coordinats i sensibles a la diversitat de les famílies i del territori, que ha d’avançar amb el suport de les administracions.
“Estem cansats de sentir molts estudis sobre que l’etapa és cabdal, però veure que encara es mira cap a un altre costat. Ens estem trobant una complexitat que no ens havíem trobat mai i ens hi hem de posar ja”, advertia la directora de l’Espai Familiar de Vic, Marta Casellas.
Com a representant política, la regidora d’Educació de Vic, Elisabet Franquesa, entomava l’encàrrec perquè reconeixia que “tenim un repte gegant que ens preocupa i ens ocupa” i posava d’exemple que la ciutat ha iniciat el procés per construir una quarta escola bressol pública.
