Ada Sarrat
Un voluntariat, quatre històries
Des que en tenim record, la societat sempre ha determinat quin és el camí a seguir al llarg de la nostra vida: naixem, anem a l’escola, ens formem per aconseguir una feina, treballem per tenir estabilitat, formem una família… Per defecte, treballar és sinònim de guanyar diners, però, és possible fer una feina no remunerada només amb la voluntat de donar suport a les persones que ho necessiten? El voluntariat va més enllà de la compensació econòmica, i les persones que en formen part normalment passen desapercebudes.
Sant Tomàs es defineix com “un grup d’entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre de la comarca d’Osona i del Lluçanès que treballa perquè les persones amb discapacitat intel·lectual o amb dificultats en el desenvolupament puguin millorar la seva qualitat de vida i tenir les mateixes oportunitats que la resta de la societat”.
Segons Anna Lleopart, coordinadora del voluntariat, Sant Tomàs ofereix serveis molt variats en funció de les necessitats de les persones usuàries i les diferents etapes de la vida per les quals passen. Així doncs, també hi ha molts tipus de voluntariat.
Noemi Cammarata, Clarissa Fedele, Dídac Canadell i Abdoulie L. Marreh són el reflex de la diversitat d’aquesta fundació. Procedents de diferents països i amb moltes ganes d’ajudar, aquests quatre joves tenen la seva pròpia història, però els uneix una cosa: el voluntariat.
Un escenari per créixer plegats
El Club CAR és la branca de Sant Tomàs que potencia el lleure i l’esport, dues activitats fonamentals pel creixement i desenvolupament personal. La Noemi cada setmana fa reforç al grup de teatre, on s’encarrega d’ajudar la professora, organitzar els assajos i participar en la representació. “Cada persona pot escollir quines activitats vol fer i aquesta llibertat per decidir és molt important perquè cadascú trobi el seu lloc”, afirma.
Compost per deu persones d’entre 30 i 50 anys, el grup fix de teatre té l’objectiu de crear una obra perquè pares, famílies i amics la puguin veure. Aquest any han escollit El Petit Príncep i tots han aportat idees per fer-la més seva.
En un moment vital ple de dubtes, com el que viuen molts joves quan no saben quin camí prendre, la Noemi va marxar d’Itàlia per venir a fer un voluntariat a Vic. Aquesta oportunitat ha sigut possible gràcies a European Solidarity Corps, un programa de la Unió Europea que fomenta el voluntariat a l’estranger.
Des de l’octubre, ha après molt com a voluntària, ha connectat amb les persones amb discapacitat, ha compartit històries i ha sentit que realment està ajudant la gent amb qui treballa. “Sempre intento deixar una part de mi en cada persona que em trobo i espero poder fer-ho amb la gent de Sant Tomàs”, diu Noemi.
L’experiència encara no ha acabat, però ella té clar que en un futur vol continuar treballant amb persones i contribuint a la societat. A més, li agradaria ser una inspiració per aquells que es trobin en la seva mateixa situació abans d’arribar aquí.
Ampliar horitzons a través de l’experiència personal
Dins del marc del voluntariat europeu, Sant Tomàs també compta amb la participació de la Clarissa, una jove italiana que va decidir formar part del projecte per guanyar experiència a l’estranger.
Segons ella, iniciatives com aquesta s’haurien de donar més a conèixer: “Crec que el voluntariat és una forma d’aprendre de manera informal. Personalment, m’ha obert la ment a la diversitat, m’ha fet més flexible i més oberta al canvi i són coses que m’emportaré fins i tot quan aquesta experiència s’hagi acabat”.
La Clarissa fa voluntariat al centre ocupacional de Calldetenes, un servei que ofereix una alternativa a la inserció laboral creant un espai on es treballa el desenvolupament personal i la consciència social. Principalment, la seva tasca és donar suport a les educadores, assistir les persones i a vegades organitzar activitats. Sempre treballa amb el mateix grup, supervisa com es desenvolupen i els posa facilitadors perquè la feina assignada sigui més accessible.
Aquesta voluntària està agraïda perquè l’experiència, que li ha permès fer una pausa de la seva feina a Itàlia i millorar la manera com es relaciona amb els altres, està sent molt positiva. “Sens dubte recomanaria a tothom fer voluntariat”.
Felicitat en les coses més senzilles
Un altre servei que ofereix Sant Tomàs a Calldetenes és la llar residència, on hi viuen dotze persones d’edat avançada o en procés d’envelliment prematur. És un lloc especial perquè els usuaris van tots a una, ja que segueixen el mateix ritme i les activitats s’adapten a les seves necessitats.
En Dídac, un jove osonenc amb moltes inquietuds, fa un mes i mig que va a la llar els caps de setmana per fer companyia als residents, vetllar pel seu benestar i donar suport a les seves tasques domèstiques. Veure que són feliços amb el més senzill és el que més li agrada del voluntariat.
Afegeix que “poder ajudar la gent que ho necessita i veure com, només parlant-hi, ja somriuen, és preciós”. Tot i això, reconeix que fer voluntariat és bastant vocacional i només ho recomana als joves que vulguin aprendre, gaudir i viure una experiència molt enriquidora i humana.
El voluntariat, un vincle que enriqueix les dues parts
A diferència d’aquests tres voluntaris, que fan reforç a diversos centres, l’Abdoulie organitza activitats per un grup molt reduït fora de les instal·lacions de Sant Tomàs. Des de fa nou mesos, cada divendres juga a pàdel o fa caminades amb els usuaris, però té pensat incorporar noves propostes.
L’Abdoulie va migrar de Gàmbia i encara recorda que difícils van ser els seus primers dies, intentant adaptar-se a un nou país i sense conèixer l’idioma. “Al principi, les persones amb qui faig el voluntariat estaven més interessades a saber coses sobre mi que no pas a fer l’activitat, però amb el temps m’he adonat que és una situació en què tots guanyem, perquè tant ells com jo aprenem l’un de l’altre”, explica.
El voluntariat l’ha ajudat a entendre millor la societat i a sentir-s’hi més integrat, fet que l’ha motivat a continuar col·laborant amb persones amb discapacitat. Arran del que ha viscut, l’Abdoulie recomana el voluntariat perquè ensenya a tenir paciència i a respectar aquells que es troben en situacions difícils.
La Noemi, la Clarissa, en Dídac i l’Abdoulie són la punta de l’iceberg del voluntariat, una feina que no omple la butxaca, però sí l’ànima. La fundació Sant Tomàs, com tantes altres entitats, aporta cada dia el seu granet de sorra per construir una societat més inclusiva. Les històries d’aquests joves mostren el valor del voluntariat i, com tantes que passen desapercebudes, també mereixen ser explicades.
