Actuen a la nit i en algunes ocasions sense ni baixar del cotxe. Utilitzen els fars del mateix vehicle amb el qual van o llanternes per enfocar els animals, sobretot senglars, per veure’ls, disparar-los i deixar-los morts al mateix lloc on els han disparat. Són actuacions que porten a terme furtius i que provoquen des de fa temps la indignació dels membres de les societats de caçadors que han denunciat els fets en diverses ocasions als Agents Rurals i a la Seprona, el Servei de Protecció a la Natura de la Guàrdia Civil. EL 9 NOU reunia aquest dimecres membres de les societats de Viladrau, Seva, Taradell, Sant Julià, Folgueroles i l’Esquirol que comparteixen la problemàtica. El punt de trobada: a “fi de províncies”, com en diuen ells, on es limita la de Girona, en terme de Viladrau, amb la de Barcelona, als termes de Taradell i Seva. Allà els membres de Viladrau, el president de la societat, Pere Salcedo, i Pere Arxé, vicepresident, explicaven els darrers casos, un el van trobar la setmana passada i tres més l’anterior. Els furtius “deixen els animals perduts als camps, no els recullen, se’ls menja una altra bèstia i els trobem mig menjats o podrits” i d’altres, que queden ferits “es van a morir a l’aigua”. Això, alerten, és un perill per la salut pública. De fet, expliquen “l’administració ens demana que no deixem animals morts al bosc” precisament per evitar malalties com la triquinosi o la tuberculosi i així ho fan actualment. Antigament, comenten, es treien les tripes dels animals i es deixaven al bosc mateix perquè els animals no pesessin tant a l’hora de moure’ls, però es va deixar de fer per qüestions de salut. Ara hi ha un protocol i per retirar els animals que cacen, els recullen, els posen en contenidors i es fan les analítiques pertinents. I això té un cost, que en el cas dels que maten els furtius també ha d’anar a càrrec de les societats de caçadors.
Els enlluernen amb els fars i els disparen des del cotxe mateix
L’any passat, comenten, entre totes les societats amb una setantena de membres cadascuna, van trobar almenys una cinquantena d’animals que havien mort els furtius. En moltes ocasions se’ls troben al costat de les carreteres i “se’ns acusa als caçadors, ens posen a tots al mateix paquet” i això “fa molta ràbia”, comenta Guillem Prieto, cap de colla de Folgueroles.
Els furtius incompleixen les normatives de caça
El que fan els furtius és “un incompliment de totes les normatives de caça”, ja que actuen de nit, comenta Xevi Rierola, dels caçadors de l’Esquirol. Subratlla que en ser fosc “no saben què hi ha darrere” d’on disparen. “És una bala perduda que no saps on anirà” i això és perillós. Pot ser, diu Salcedo, que hi hagi una persona caminant i que rebi un tret; tots recorden un cas així, fa un parell d’anys a Centelles, que va causar ferides a una persona. El risc és més alt a alguns municipis com Sant Julià, ja que com explica el caçador Jaume Cortina, els furtius actuen més a la vora del poble, ja que algunes cases toquen al bosc. Explica que “sentim trets a les nits a la vora del poble” sobretot ara a l’estiu que “la gent sopa a fora i és a les terrasses”. Cortina afegeix que també “es fiquen als camps” i malmeten les collites, un fet que comporta també la indignació per part dels pagesos que també troben les roderes dels cotxes marcades. En alguna ocasió, quan senten els trets han sortit a veure si enxampaven els furtius, però no hi ha hagut sort. Segons Rierola, en aquesta època, després de la sega de cereals també es donen més casos de furtivisme perquè queda gra als camps i els senglars el van a buscar. “Els furtius ho saben i aprofiten”, diu el caçador.
Disparen en la foscor i no saben qui hi pot haver al darrera
El que fan els furtius, és “matar per matar”, diu Miquel Hernández, de la societat de Taradell, i això, assegura no té res a veure amb la caça. Per ell i els seus companys la caça “és un aprofitament racional de recursos naturals renovables” i que s’ha de fer “en la mesura justa”, i en l’època que està permès, entre el setembre i el febrer-març. A banda d’això també redueixen la població de senglars que segons Arxé, “l’únic depredador que té som nosaltres” i redueixen el perill que suposen a les carreteres. Els caçadors fan batudes “perquè és l’esport que ens agrada”, diu Arxé. Hernández comenta que “no és només el moment de matar”, hi ha una part de socialització, “de trobar-se amb la colla, esmorzar, menjar el que caço i disfrutar amb la família”, tot seguint la normativa, assegura.
{{ comment.text }}