“Quin és el futur dels combustibles per al transport per carretera?” Amb aquesta incògnita s’encetava divendres a Primer Truck Area, la gran àrea per a camions que la firma osonenca Combustibles Molist va habilitar el passat mes de febrer al polígon Les Casasses de Vic, una taula rodona on es va debatre sobre les possibles alternatives no fòssils per a la reducció dels contaminants en el transport per carretera.
En aquest punt de Vic, a tocar de l’entrada est de l’Eix Transversal (C-25), s’hi va poder visitar una exposició de camions i vehicles de diverses marques al llarg de tot el matí, entre altres Iveco, Volvo, Scania, Renault, Man, Mercedes o DAF.
Van ser els representants d’aquestes marques col·laboradores qui, a les 12 del migdia, posaven sobre la taula els principals avantatges i inconvenients de les tecnologies que ja estan treballant per la descarbonització del sector.
La jornada, organitzada per Translog Osona, l’associació d’empreses del sector logístic i de transport de la comarca, va comptar amb més de 140 persones inscrites. També hi van assistir empreses com Camió Vallès, Ham o Evram, experts en el servei integral de gas natural liquat (GNL) i gas natural comprimit (GNC) i líders en transformació de vehicles a GNC i hidrogen, respectivament.
Els vuit ponents van parlar, entre ells i amb el públic, sobre combustibles alternatius com el biometà i el biogàs, una molt bona opció per a llocs com Osona, segons els experts, amb una gran quantitat de purins i amb plantes de biogàs en projecte.
Una conversa que prenia especial rellevància en l’espai escollit per acollir l’acte: la primera gasinera a Osona, una instal·lació que ja compta amb els combustibles tradicionals i amb el gas natural, i que està a l’espera d’implementar aquesta tecnologia bio.
Tal com apuntaven els representants de les marques, el biogàs i biometà permeten que els camions puguin treballar 24 hores, donat que no necessiten fer aturades gaire llargues per proveir-se de carburant.
Quant a la implementació d’aquesta alternativa, Manuel Arias, representant de la marca Scania, assegurava que el seu grup ja havia optat pel biogàs en format liquat o comprimit com a “solució real i provada”, així com també ho van afirmar Volvo o Iveco.
Una altra de les qüestions plantejades va ser el procés de desenvolupament de la tecnologia amb hidrogen. Tots els ponents van coincidir a apuntar que es tracta d’una alternativa amb moltes possibilitats, però “encara té molt camí per recórrer” i no serà una realitat viable ben bé “fins al final de la dècada”.
L’electrificació dels camions i altres vehicles també va tenir un pes important al llarg del debat. Marques com DAF, Renault o Mercedes indicaven que es tracta de la divisió a la qual destinen més esforços en el seu model d’investigació i negoci. Xavier Esteve, representant de Renault, assegurava que “l’elèctric ha vingut per quedar-se; és un camí sense retorn”.
Alguns dels beneficis d’aquesta tecnologia, tal com explicava Franc Gómez, de Quantron, passen per les zero emissions i la contaminació acústica gairebé inexistent; dos factors que “s’agraeixen a les grans ciutats per a les flotes de camions de recollida de deixalles que treballen de nit”, per exemple.
Amb tot, la principal conclusió a la qual van arribar els representants de les principals marques de camions al llarg de la jornada és que no hi haurà una tecnologia millor que una altra.
Tots els ponents asseguraven que els combustibles alternatius conviuran al mateix temps, i no només entre ells, sinó també amb el gasoil, “que no desapareixerà d’un dia per l’altre”. D’aquesta manera, afirmaven que no hi haurà un combustible predominant, i que el futur passa per l’ús d’alternatives diverses adaptades a les necessitats de cada empresa: tipus de càrrega, rutes, quilometratge o altres condicionants.
Les marques també explicaven que serà essencial l’assessorament personalitzat als clients per determinar quin tipus de camió és el més convenient en cada cas particular.
L’elecció també dependrà de l’eficiència de cada alternativa, una variant que va destacar Daniel Fernández, subdirector general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, qui va obrir l’acte amb la seva intervenció.
“Calen uns canvis profunds que sorgiran del punt on es trobin la sostenibilitat i la productivitat, o sigui de l’eficiència”, deia. Fernández també va voler destacar la importància de comptar amb una regulació menys “difosa”, donat que “no és fàcil d’assimilar per a les empreses i proveïdors de camions”.
A aquesta opinió s’hi van sumar els representants de les marques, que també van remarcar el pes que té l’administració en relació amb les inversions i la viabilitat a l’hora d’innovar: “La transició energètica no pot significar la fallida per a moltes empreses; les aportacions públiques són imprescindibles” defensava Raúl García, de Volvo.
Ester Coma, regidora de Medi Ambient, Món Rural i Transició Energètica de l’Ajuntament de Vic, va tancar l’acte. Preguntada per EL 9 NOU sobre el repte de la transició energètica de la flota de vehicles de la ciutat, Coma afirmava que “es pot aprendre sobre el gas o l’hidrogen, que poden ser solucions alternatives per implementar a Vic”.
Així, explicava que els vehicles de la brigada, per exemple, ja aposten per l’electrificació, però que en casos com els vehicles de la Guàrdia Urbana, que estan 24 hores al carrer i no tenen un temps de recàrrega suficient, podrien apostar pel gas.
El president de Translog Osona, Jaume Noguer, preguntat per la possibilitat d’aplicar aquestes tecnologies als vehicles particulars, assegurava que aquests “evolucionaran molt més ràpid que els vehicles pesats”.
Una de les causes que propicien la diferència de ritme en la innovació, segons Noguer, són les connotacions econòmiques: “Els vehicles elèctrics pesats són molt nous i suposen un cost molt més gran”. Tot i això, assenyalava que “sigui de transport o de persones, la mobilitat anirà cap a la descarbonització, que és l’objectiu que s’ha marcat Europa”.
