A partir d’aquest dijous, quan vam materialitzar el canvi d’any i el calendari va passar a marcar 1 de gener, un total de 38 municipis catalans haurien de tenir activa la seva zona de baixes emissions.
EL 9 NOU escriu el verb en condicional perquè d’una banda així ho fixa la llei estatal de canvi climàtic i transició energètica, però, de l’altra, són menys que més els ajuntaments que han complert amb ambició el que era l’esperit de la normativa.
D’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, formen part de la llista de 38 Vic i Manlleu, ciutats on la ZBE seria imperativa en tant que superen els 20.000 habitants i que registren alts nivells de contaminació atmosfèrica.
En el primer cas, i tal com ha anat recollint EL 9 NOU, el govern municipal es va mostrar des de bon principi reticent a seguir el model estàndard.
L’alcalde, Albert Castells (Junts), i regidors com Guillem Membrives i Ester Coma defensen que la ciutat s’ha pacificat molt els últims temps i que el trànsit urbà no és la principal font de la mala qualitat de l’aire a la Plana de Vic.
Asseguren que el problema té origen a l’àrea metropolitana de Barcelona, els polígons industrials, l’activitat agrícola i ramadera i els vehicles que travessen la comarca en rutes de pas per la C-17 i la C-25.
És per això que, en lloc d’una mesura municipal, l’Ajuntament de Vic s’ha postulat a favor d’una zona de baixes emissions concebuda a escala comarcal.
Manlleu ha optat per una implantació en fases.
La primera, que es va presentar a finals d’octubre i s’activarà quan entri en servei la ronda Nord, consisteix a prohibir la circulació dels camions de més de 12 tones pel nucli urbà.
L’alcalde, Arnau Rovira (Junts), i la regidora de Medi Ambient, Montse Riu, han destacat repetidament que millorarà molt la seguretat a dins de Manlleu, a més a més que es reduiran fums i sorolls.
Per assegurar-ne el compliment, s’han instal·lat nou càmeres lectores de matrícules i hi ha previstes sancions, tot i que d’entrada s’arrencarà amb un període de prova de sis mesos exempt de multes.
El model de Manlleu s’emmarca en el que els experts qualifiquen de ZBE “de mínims” o “suau”, una tendència comuna a molts municipis.
La clau de l’estratègia és que s’ajorna al pròxim mandat la segona fase, la que restringirà els cotxes sense distintiu ambiental.
Igual que ciutats com Cerdanyola del Vallès, Castelldefels o Tarragona, s’apliquen llargues moratòries o excepcions àmplies per als residents.
En tots aquests casos es compleix la normativa i es pot justificar les subvencions, però el model és menys ambiciós que el que pressuposava l’esperit de la llei quant a propulsar canvis reals i relativament immediats.
L’arribada de l’1 de gener ha fet ressorgir el debat amb força els últims dies.
En una entrevista a RAC1, Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, ratificava aquesta setmana que la Generalitat no multarà els ajuntaments incomplidors.
“Nosaltres som l’òrgan que ajuda i acompanya els municipis”, afirmava, tot afegint que no entraran a sancionar o corregir les zones de baixes emissions.
Tot i això, la també exalcaldessa de Sant Quirze Safaja advertia que el govern espanyol o la Unió Europea podrien retirar ajudes.
D’acord amb la llei estatal de canvi climàtic i el Pla per la qualitat de l’aire de la Generalitat, la conveniència de les ZBE obeeix a motius de salut pública i de medi ambient.
Es tracta de reduir el diòxid de nitrogen, les partícules en suspensió i l’ozó, així com de combatre el canvi climàtic i la contaminació acústica.
A Catalunya, d’entrada es preveia que fossin d’aplicació obligada a 62 municipis.
No obstant això, 24 van decaure de la llista perquè han pogut demostrar que la seva qualitat de l’aire ha millorat al llarg dels últims cinc anys.
El tema és controvertit no només en l’esfera política.
A Manlleu mateix hi ha activa una plataforma plenament contrària a les ZBE, mentre que Osona Respira apel·la a la salut i al risc de perdre subvencions i n’exigeix l’activació immediata.
