Genís Roca, arqueòleg i expert en transformació digital, va participar dimecres al Club de Premsa d’EL 9 NOU, on va mantenir una conversa amb el director del diari, Víctor Palomar, al voltant dels grans reptes que planteja la digitalització en la societat actual.
Durant la xerrada, Roca va defensar que la digitalització és una revolució inevitable que va molt més enllà de la intel·ligència artificial. Segons va explicar, el món contemporani ja depèn completament del programari, un fet que obliga a replantejar les normes socials, econòmiques i polítiques, així com el control democràtic dels algoritmes que condicionen cada cop més la vida quotidiana.
L’expert va rebutjar visions catastrofistes i va apostar per un tecnorealisme basat en l’ús crític i responsable de les eines digitals. En aquest sentit, va subratllar que la tecnologia pot esdevenir una aliada per millorar la productivitat humana i avançar cap a una societat més justa, sempre que estigui ben governada.
Roca també va posar en valor el català com una llengua sòlida en l’entorn digital, tot i advertir dels riscos que comporta la pèrdua de sobirania tecnològica a Europa, especialment en mans de grans plataformes globals. Finalment, va fer una crida a empreses i institucions a deixar enrere la lògica de la immediatesa i del màrqueting constant, i apostar per una planificació estratègica a llarg termini davant dels canvis profunds que ja estan en marxa.
“Per entendre-ho millor, on diem intel·ligència artifical, diguem software”
Segons Roca, el centre del debat no és la intel·ligència artificial, sinó el fet que el món ja funciona completament amb programari. “La revolució és que el món funciona amb programes informàtics”, va afirmar, i va advertir que aquest canvi afecta totes les estructures socials, econòmiques i polítiques.
En aquest sentit, va voler desmitificar la intel·ligència artificial, un concepte que, segons ell, va néixer com un “pla de màrqueting”. Roca va proposar substituir mentalment el terme IA per “software” per entendre millor el fenomen i perdre-li la por. Des d’una mirada d’arqueòleg, va recordar que les eines sempre han substituït feina humana: “l’eina fa feina” i, per tant, totes les eines treuen feina, un procés que acompanya la humanitat des de fa milers d’anys.
Pel que fa a la llengua, Roca es va mostrar optimista amb el futur del català en l’entorn digital. Va remarcar que la tecnologia tendeix a la personalització extrema i que “res personalitza més que atendre la gent en el seu idioma”. Per això, es va mostrar convençut que “internet parlarà català i les eines parlaran català”.
Finalment, es va definir com a tecnorealista. Tot i reconèixer els riscos de control i pèrdua de drets, va defensar que la tecnologia pot contribuir a un món més just si s’estableixen normes i mecanismes socials adequats. La digitalització, va concloure, no és un esprint sinó una marató, i exigeix abandonar la immediatesa per apostar per una visió estratègica a llarg termini.
