A principis de maig, EL 9 NOU es feia ressò que la graula (Corvus frugilegus) havia criat per primera vegada a la Plana de Vic, concretament a Manlleu. Passats set mesos, “sembla que s’hi han assentat”, apunta Carles Martorell, del Grup de Naturalistes d’Osona-ICHN. De fet, des de l’entitat tenen calculat que hi ha, com a màxim, 11 exemplars a Manlleu i uns cinc més entre Malla i Vic. Es tracta de dos grups diferents. De fet, tot i que el primer niu es va detectar a Manlleu, a Vic paral·lelament també hi havia fet niu una altra parella.
Més enllà de qui va ser el primer, és una bona notícia, tenint en compte que es tracta d’una espècie en regressió, motiu pel qual ha estat declarada vulnerable per part de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). “A tota la península Ibèrica només hi ha una minipoblació a Figueres i a una zona de Lleó”, remarca Martorell. Aquesta espècie és pròpia d’ambients agrícoles, és a dir, que tingui camps propers on anar-se a alimentar d’invertebrats, com cucs de terra o escarabats.
La novetat de tot plegat és que aquestes graules s’han ajuntat amb les gralles “en un estol mixt”, una imatge que s’ha vist per primera vegada aquest novembre a la Plana. La gralla (Coloeus monedula), com la graula, és de la família dels còrvids i presenta uns colors grisosos més clars que la seva cosina-germana. Que vagin juntes, doncs, “és normal”. “A finals dels anys 70, la gralla era abundant a Osona, però fruit de la intensificació agrícola va desaparèixer. L’última parella detectada va ser entre el 2008 i 2009”, relata Martorell.
Actualment, se la pot tornar a veure en aquests estols mixtos i si no n’hi hagués prou també dormen juntes. “Ara a l’hivern fan dormides mixtes” amb altres còrvids com la garsa. S’acostumen a posar en plataners de dins la ciutat, on estan més protegides i refugiades del fred i els depredadors. Fan pinya.
