“Les noves tecnologies tenen un impacte en la salut mental, tant positiu com negatiu.” D’aquesta manera David Palomera, educador social del CSMIJ, d’Osona Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), donava el tret de sortida al taller per a famílies “Convivint positivament amb les noves tecnologies”. L’activitat de dimarts tenia per objectiu donar estratègies a pares, mares i educadors per acompanyar els adolescents.
Tal com explicava Palomera, els mòbils han passat a formar part de la nostra vida. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya, el 98,5% de la població en té. I posant el focus en els joves, “la prevalença és del 99,9%”. La majoria el fan servir per relacionar-se a través de les xarxes socials, de les quals Instagram i TikTok són les que tenen més acceptació.
Actualment, doncs, tal com remarcava Iris Verdaguer, psicòloga infantojuvenil també d’Osona Salut Mental del CHV, “el fet de no disposar de mòbil pot suposar un factor de risc”. “Es pot viure amb malestar o amb la por de perdre’s el que està passant”, concretava.
L’impacte de les tecnologies digitals en l’adolescència és rellevant perquè és una etapa on hi ha dos elements significatius: la construcció de la pròpia identitat i les relacions socials. Tal com explicava la psicòloga, les xarxes socials aporten un feedback constant que pot modular l’autoestima i el benestar social, hi ha una comparació permanent amb els iguals i pot produir pressió social, i alhora influeix en l’autoestima. “Són aspectes prou importants com per no deixar que els joves ho gestionin sols i puguin tenir l’acompanyament d’adults”, remarcava.
Verdaguer també explicava que és un territori majoritàriament desconegut per als adults que s’oposa al domini absolut que en tenen els adolescents, que són nadius digitals. De fet, l’aproximació dels adults que tenen sobre les noves tecnologies està més enfocada cap als riscos mentre que la dels joves se centra més en els avantatges.
De riscos n’hi ha. L’aïllament, la soledat, l’ansietat, l’addicció, l’assetjament o la informació enganyosa en són alguns exemples. “Però també hi ha moltes oportunitats”, deia Verdaguer, remarcant que faciliten la interacció social, donen accés a informació i contingut de qualitat o a una xarxa de suport d’iguals. “Hem d’intentar maximitzar aquest potencial de suport social positiu de les xarxes”, remarcava.
I en tot aquest panorama la figura de l’adult –mare, pare o educador– és clau. Tal com explicaven els dos ponents, cal que coneguin les eines que utilitzen els adolescents (si no es disposa de la informació no es pot acompanyar), conèixer quin contingut consumeixen i mirar d’entendre amb quina finalitat, definir i complir unes pautes d’ús amb la implicació activa del jove i renegociar-les si cal (no són les mateixes per a un adolescent de 12 que per a un de 14), ajudar que prenguin consciència de l’ús que en fan i alhora reflexionar sobre quin ús en fan com a adults. És a dir, han de tenir bones conductes, com no fer servir el mòbil durant els àpats, perquè els adolescents puguin imitar-les.
Tal com reiterava la psicòloga, es tracta “d’una àrea més de l’adolescència a la qual s’ha de guiar, acompanyar i posar límits”. “És com deixar-los sortir a les tardes. Al principi deixem una hora i si es torna puntual el proper dia seran 15 minuts. I així progressivament. La idea amb el mòbil és que es pugui fer el mateix, amb responsabilitat i de forma consensuada”, exemplificava.
