Fa uns quatre anys que Sergi Juan viu i estudia a Vic. Va venir de Cala en Porter, Menorca, per cursar Periodisme a la UVic-UCC. Des de llavors ha viscut al mateix pis, a excepció del primer any. L’ha anat compartint amb dos companys més. “Cada any n’he tingut de nous”, explica. Amb les entrades i les sortides de nous inquilins, el jove de 22 anys és el que fa més temps que hi viu. I durant aquest període ha vist com els preus han anat pujant, sobretot aquest any, que, tal com subratlla, “hem notat un canvi”. Ho atribueix a la puja de subministraments que també han copsat moltes altres llars.
Això s’ha traduït, doncs, en el fet que “hem hagut de vigilar amb la llum i el gas”. “Sabem que aquí Vic fa molt fred i ho hem notat amb la calefacció a l’hivern”, detalla. De fet, aquestes despeses les afronten en gran part les famílies d’aquests tres joves. Per exemple, ell estudia i a les tardes fa d’entrenador al Club Bàsquet Vic. “Cobro uns diners però no em donen per pagar-me el pis”, apunta. Tot i que el lloguer i els costos de subministraments van a càrrec principalment dels progenitors, la manutenció se la procuren els estudiants. “La despesa principal és el menjar”, puntualitza, cosa que també ha viscut una pujada de preus aquest any.
Els llogaters d’aquest immoble, situat a quatre passes de la UVic, van començar pagant uns 800 euros amb despeses no incloses. Aquest any se’ls ha apujat la quota i està previst que el següent curs, també. Abans també pagaven només 11 mesos per conservar el pis i a partir d’ara ja els pagaran tots 12. Juan no s’ha plantejat canviar de casa. “N’estic content perquè sempre he tingut un bon tracte i la relació qualitat– preu és bona”, explica. A més, “si vaig a un altre lloc pot passar el mateix o ser pitjor”. “Tal com està la cosa, és comprensible que tot hagi anat pujant”, conclou.
{{ comment.text }}