Des del 1950, a la ciutat de Vic hi ha hagut boira una mitjana de 73 dies l’any. No en va aquest fenomen es coneix com la pubilla de la plana, ja que el centre d’Osona constitueix l’àrea de Catalunya on se’n registra més vegades anualment.
La causa principal és l’orografia: una anella de muntanyes relativament altes que encerclen la plana i la converteixen en una gaveta tancada i enfonsada. Amb aquesta condició, n’hi ha prou amb poca humitat perquè municipis com Vic i Manlleu puguin emboirar-se pràcticament qualsevol dia de l’any. A diferència de Ponent, això sí, la boira no s’allarga dies i dies, sinó que acostuma a desfer-se a mig matí, a mesura que el sol guanya força i rebaixa el gradient de la humitat.
De boira, però, n’hi ha més ara o abans? En preguntar-ho pel carrer, EL 9 NOU constata que la majoria de gent pensa que abans. Una percepció que no avalen les dades, ja que les observacions meteorològiques realitzades a Vic demostren que els últims anys s’han mogut entorn de la mitjana: 88 dies de boira el 2020, 73 el 2021 i 60 el 2022. El que sí que ha canviat és que n’hi ha menys a l’hivern.
Del 2017 al 2022, quatre dels sis geners van quedar clarament per sota la mitjana de 12 dies, llindar que només van superar el 2018 (14) i el 2020 (15).
Tot plegat està relacionat amb la sequera. I és que tal com explica l’observador vigatà Manel Dot, dècades enrere hi havia més llevantades, tempestes que entraven per mar i duraven dies, la qual cosa incrementava la humitat i, de retruc, les jornades de boira.
També hi fa el vent –ara bufa més i la plana es ventila, la qual cosa en dificulta l’aparició– i l’increment del trànsit rodat i les calefaccions, dues circumstàncies que aboquen escalfor.
