Taradell va recordar i homenatjar aquest dissabte l’alcalde Ramon Blasi, executat l’any 1939 durant la Guerra Civil. Es va destapar una placa commemorativa a la Plaça, davant de la casa on va viure, “en record a la seva trajectòria com a alcalde de Taradell (1936-1939) i el seu afusellament al Camp de la Bota”, va explicar Míriam Martínez, regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Taradell.
Aquesta placa forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i se suma als dos que hi ha al cementiri de Taradell, un al fossar i l’altre en homenatge a Francesc Viadiu.
Ramon Blasi i Blasi era pagès de professió. Va entrar en política el 1934 com a regidor. El 1936, en plena Guerra Civil, és escollit alcalde, càrrec que va mantenir fins a la seva detenció, el febrer de 1939. Va ser executat el 26 de maig d’aquell any després d’un sumaríssim d’urgència.
L’acte va comptar amb les intervencions de l’historiador Eduard Puigventós i el responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria així com amb familiars de Ramon Blasi, encapçalats per les seves netes, Marta i Elisenda, i els seus besnets, Roger i Eloi.
Tots ells i també l’alcaldessa, Mercè Cabanas, van destacar que “va ser un alcalde que no es va tacar mai les mans de sang”. Els seus besnets van recordar “la recança” que la seva àvia (la filla de Ramon Blasi) sempre va tenir amb Taradell, ja que a banda de l’execució va deixar la dona i la filla de Ramon Blasi “sense res”, alhora que van patir “el rebuig de la societat franquista i l’expropiació de béns”.
Els dos besnets van llegir la darrera carta que la família va rebre de Blasi en la qual es referma en la decisió de no marxar de Taradell “perquè no vaig fer cap mal”.
L’alcaldessa de Taradell va recordar que “Blasi va ser una persona que va treballar pel bé comú i que va saber mantenir l’esperança fins al darrer moment” i va recordar que “es va assassinar una bona persona”.
L’acte de Memòria Democràtica, que fa quatre anys que es porta a terme, va servir també per recordar les 105 víctimes taradellenques que van morir durant la Guerra Civil i la postguerra: “Actes com el d’avui són una manera de rendir homenatge a aquells que van partir i alhora d’impulsar una reflexió sobre els valors de la pau i la convivència social actual”, va destacar Martínez.
