Tensió al Consell d’Alcaldies del Ripollès per la reordenació del mapa sanitari. Camprodon i Sant Joan de les Abadesses volen deixar de tenir de referència l’Hospital de Campdevànol, el de Vic i la xarxa de la C-17 i pivotar cap a Olot i el Trueta de Girona. Els gerents de l’Hospital de Campdevànol van alertar que això “escapçaria” la comarca –se’n perdria el 32% de la població– i que pot posar en risc la sostenibilitat del centre.
“Ens sorprèn que es vulgui escapçar una comarca”, afirmava Núria Gomis, una de les gerents de l’Hospital Comarcal del Ripollès de Campdevànol. Juntament amb l’altre gerent, Sergi Subirachs, dimarts van presentar, al Consell d’Alcaldies, el nou mapa sanitari que es dibuixarà al Ripollès arran de la reordenació de fluxos dels habitants de la comarca.
La preocupació ve motivada perquè el Departament de Salut va publicar el nou mapa sanitari amb l’aparició de les àrees integrades de salut (AIS). La comarca formaria part de l’AIS Osona-Ripollès, però en quedaria fora l’àrea bàsica de salut (ABS) de Camprodon. “No en teníem constància i entenc que s’ha treballat en l’àmbit local i el gerent de la regió sanitària”, assegurava Gomis.
A més, el fet que Sant Joan de les Abadesses hagi sol·licitat formalment pertànyer a l’ABS de Camprodon voldria dir que tampoc s’integraria a l’AIS Osona-Ripollès. Per tant, un 32% dels habitants (8.353 de gairebé 26.000 persones) i 8 dels 19 municipis del Ripollès formarien part d’una altra AIS, que tindria l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i el Doctor Josep Trueta de Girona com a centres de referència i no l’Hospital Universitari de Vic com fins ara.
A la pràctica, que un terç dels habitants del Ripollès i gairebé la meitat dels municipis pertanyin a una altra AIS pot tenir conseqüències importants pels pacients i treballadors de l’hospital. Per exemple, des de la gerència asseguraven que els ciutadans perdrien en equitat, no hi hauria la mateixa accessibilitat per anar a Olot “ni amb mitjans de transport ni per les llistes d’espera, que serien més llargues”.
Gomis va subratllar que es posava “en perill” la sostenibilitat econòmica de l’hospital i que es podrien perdre un 32% (unes 80 persones) de llocs de treball qualificats a la comarca. També es limitaria la capacitat per atraure talent i fidelització i, a nivell assistencial, no es podria garantir el servei de pediatria, el PADES, l’atenció social i sanitària, l’hospitalització domiciliària o el servei d’endocrinologia. Una hecatombe majúscula.
Gomis va detallar que el centre campdevanolenc és un hospital comarcal aïllat que està connectat amb l’Hospital de Vic i l’Hospital Clínic de Barcelona. La gerent va apuntar que no hi ha cap diferència entre el centre sanitari campdevanolenc i un hospital comarcal com el d’Olot més enllà del finançament. “Tenim la mateixa cartera de serveis.”
Sí que hi ha determinades activitats que venen amb un pack finançat per fer-les, perquè la població és baixa i els números no quadrarien, aclaria. Gomis va destacar que l’Hospital de Vic és el centre de referència, perquè “és on anem per tal de solucionar aquelles patologies que no podem a Campdevànol”, excepte la radioteràpia que es fa a Granollers i el 3% de les patologies, que s’han d’atendre en un hospital d’alta tecnologia com és el Clínic.
La gerent va recordar que la província de Girona no té cap hospital de referència, ja que el Trueta és d’alta resolució. “Té molta població assignada, les llistes d’espera són altes i és vell”, enumerava Gomis. La conclusió és que l’ABS de Sant Joan de les Abadesses-Camprodon no comptaria amb un hospital de referència com sí que passa actualment gràcies a l’aliança de la C-17.
ELS FLUXOS, MOTIU DE LA RUPTURA
Al novembre, l’Ajuntament de Camprodon va aprovar per unanimitat (TpC-PSC i +C-ERC) una proposta de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon per tal de poder escollir l’hospital de referència. “Tenim més tirada cap a la Garrotxa i l’eix sanitari més lògic és el d’Olot-Girona i no el de Vic-Barcelona”, deia l’alcalde, Xavier Guitart (TpC-PSC).
Això sí, va deixar clar que volien que els pacients poguessin seguir anant a Campdevànol. En la mateixa línia va expressar-se l’alcalde Ramon Roqué al ple de novembre, en què es va votar adherir-se a l’ABS de Camprodon (abstenció d’ERC), que ho atribuïa a una qüestió de “fluxos naturals i per la mirada garrotxina i gironina de la vall”.
A més, l’alcalde deia que era una decisió compartida entre el consistori, els professionals del CAP i Salut. ERC volia deixar el punt sobre la taula per fer un debat “serè” i tenir més temps per estudiar-ho i saber quines en serien les afectacions. Roqué deia que “no afectaria les persones” i que la gent tenia dret a escollir on volia ser atesa.
Gomis va analitzar quins havien estat els fluxos sanitaris per tal d’entendre si la decisió estava justificada. Segons les dades del 2024 (reproduïdes als gràfics), mirant l’activitat convencional de l’hospital i la CMA (cirurgia major ambulatòria) de l’ABS Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, un 63% anava a Campdevànol, mentre que només el 3% es desplaçava a Olot pel 18% de persones que es visitaven a Vic.
Unes xifres gairebé calcades de la mateixa anàlisi, però de tot el Ripollès. Pel que fa a Camprodon, la meitat anava a Campdevànol, un 10% a la Garrotxa i un 14% a Vic. I de les 14.002 urgències ateses el 2025, un 10% van ser de Sant Joan i Ogassa i un 7%, de la Vall de Camprodon.
La gerent va demanar als alcaldes afectats que reconsideressin la decisió. “Després de partir la sanitat, partirem l’educació?”, qüestionava Gomis. En la presentació, l’ambient es podia tallar amb un ganivet de la tensió que es respirava.
Després de 24 minuts de discurs, era el torn dels alcaldes, però van declinar donar una resposta. Un fet que va indignar els dos gerents quan ja marxaven de la sala i també la presidenta del Patronat de l’Hospital, l’exalcaldessa de Campdevànol Dolors Costa, que seguia el debat des del públic. El tema portarà cua, però sembla que no hi ha volta enrere.
