Els hospitals del Consorci Hospitalari de Vic han registrat en els últims cinc anys 300 donacions de teixits, segons l’Organització Catalana de Trasplantaments. La conscienciació social al voltant de la donació ha afavorit l’augment dels donants. Tot i que als hospitals d’Osona no es fan trasplantaments de teixits ni d’òrgans, pel que fa a aquests últims sí que s’ofereix un seguiment als pacients en llista d’espera o que ja han estat trasplantats.
Dotar una persona d’una segona oportunitat de vida més plena i saludable. Això mateix és el que permet la donació de teixits, un acte voluntari i altruista que fa una persona, majoritàriament després de la seva mort, per tal que els teixits siguin utilitzats per millorar la salut o qualitat de vida d’altres persones a qui els han deixat de funcionar, sovint per raó de malaltia.
Els hospitals del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) –que reuneix l’Hospital Universitari de Vic, l’Hospital de la Santa Creu de Vic i l’Hospital Sant Jaume de Manlleu– han registrat fins a 300 donants cadàver de teixits al llarg dels últims cinc anys, segons apunten dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).
Aquests teixits donats, tal com explica Neus Farré, cap d’Àrea d’Hospitalització del CHV, es poden classificar en diverses categories.
“El que se sol donar més són les còrnies, que poden ser útils per a persones amb ceguera o amb malalties degeneratives de l’ull”, exposa Farré.
També hi ha la donació de pell, per a pacients amb grans cremades; la d’os, de vasos sanguinis o de vàlvules cardíaques. “Amb això es poden ajudar a moltes persones”, destaca Farré.
De fet, segons puntualitza el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, un sol donant de teixits pot arribar a assistir fins a més de 100 persones.
Per poder-ho ser, la persona interessada ho ha d’haver expressat prèviament en vida, tenir el carnet de donant o que la família en doni el consentiment després de la defunció.
Així, tot i que en principi tothom pot ser donant, hi ha alguns criteris d’exclusió, com ara l’edat. “A partir dels 89 anys la persona ja no pot ser donant de còrnies, per exemple”, concreta Farré.
Afegeix que també hi ha certes malalties, com ara infeccioses o neurològiques, que ho contraindiquen.
Pel que fa als centres del CHV, el procediment habitual és que, un cop es té el donant i s’ha dut a terme l’extracció dels teixits, aquests s’envien al Banc de Sang i Teixits, on es conserven per, posteriorment, enviar-los als hospitals amb l’objectiu d’atendre els pacients que els necessitin.
A diferència d’uns anys enrere, però, en què l’extracció la feien des del mateix Banc de Teixits, ara es compta amb un equip d’entre set i vuit extractors per poder retirar els teixits en un període concret d’hores.
Donants de teixits
Font: Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT)“És un fet important, perquè, tot i que abans trucàvem i ens responien majoritàriament, hi havia algun cas que es passava de les hores”, assenyala Farré, tot assegurant que tenint els extractors aquí, ho fa molt més simple.
Tal com continua la cap d’Àrea d’Hospitalització, precisament és aquest un dels factors que explica l’augment del nombre de donacions.
De les dades de l’OCATT, destaca sobretot l’increment a l’Hospital Universitari de Vic, que del 2024 al 2025 passa de 26 a 63 donants.
A més de la qüestió dels extractors, Farré afegeix que també s’hi suma una major conscienciació social, així com les formacions que s’han fet als hospitals sobre com exposar-ho als familiars.
“A vegades és una mica delicat i sempre ho hem vist com una agressió cap als familiars, però és tot el contrari”.
Quan les donacions prosperen i arriben a les persones que les necessiten, segons anota Farré, s’envia una carta a les famílies agraint-los l’acte i també per fer-los saber que ha tingut un bon fi.
“En l’àmbit social cada vegada tenim més consciència sobre el tema, ja que un dia és per a un i un altre dia és per a un altre”, emfatitza Farré, que afegeix que “a Osona es va per bon camí”.
