Més de cinquanta anys després, l’esturió europeu (Acipenser sturio) torna a nedar per les aigües del riu Ebre gràcies al projecte Life Migratoebre, una iniciativa impulsada i coordinada científicament pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), adscrit a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i amb seu al Museu del Ter de Manlleu. El 21 de desembre, van deixar anar a Xerta, al Baix Ebre, 44 exemplars d’esturió criats en captivitat i a partir d’ara en faran el seguiment per observar la seva adaptació al riu i com es distribueixen per la zona.
La reintroducció d’aquests exemplars a l’Ebre pretén ser un dels punts de partida per recuperar-hi progressivament la presència d’aquesta i altres espècies de peix migradores que eren naturals de la zona, com l’anguila europea, la saboga o la llampresa. Durant la seva vida, que pot arribar als cent anys, l’esturió viu tant en aigües fluvials com al mar. De fet, bona part de la seva vida la realitzen en entorn marítim, però al riu hi troben un hàbitat més protegit, amb més aliments i amb millors condicions per fresar, és a dir, deixar-hi els ous d’on naixeran les seves cries. Per aquesta raó, els exemplars s’han alliberat al curs baix del riu, on tindran menys depredadors. Segons el coordinador científic i impulsor del projecte Life Migratoebre i coordinador del CERM, Marc Ordeix, “a l’Ebre ara hi ha molt bones condicions perquè els esturions puguin prosperar, tant per la bona qualitat de l’aigua, com perquè no hi ha pescadors que els busquin i també perquè s’hi han posat rampes per a peixos”. Superar els obstacles artificials de l’espai fluvial és cabdal per donar més llibertat a l’espècie: els esturions remunten els rius fins a trobar l’entorn més adequat on fresar, una pràctica que ha estat obstaculitzada durant molts anys per la construcció d’assuts (rescloses) i preses. Per això, el projecte també inclou en les seves accions la creació d’una rampa de peixos a l’assut d’Ascó, construïda l’any 2017, i una altra al de Xerta-Tivenys, que tot just va iniciar les obres al mes de desembre i estarà disponible properament. “Ara els peixos poden arribar fins a 45 quilòmetres aigües amunt, però quan s’obri la rampa de Xerta tindran 75 quilòmetres de riu a disposició, fins a Flix”, destacava Ordeix.
Que els peixos es reprodueixin i augmentin de forma natural la seva presència a l’Ebre és un objectiu desitjat del projecte, i serà una bona mostra de la recuperació de l’espècie, però arribarà a llarg termini, perquè segons Ordeix, “aquests animals comencen a reproduir-se quan tenen entre 15 i 20 anys”. De moment, doncs, el seguiment dels exemplars, d’entre un i dos pams de llargada, és primordial per veure si troben aliment i refugi al riu i se’n surten davant depredadors com els silurs, que ara són més grans que ells.
Per monitorar la presència dels esturions al riu, se’ls va implantar un emissor d’ultrasons. Mitjançant aquests dispositius, s’enviaran senyals a 14 sensors col·locats entre l’assut de Xerta i la desembocadura de l’Ebre, i vuit més a les entrades o sortides de les llacunes del delta, per identificar tant el moviment al riu com els seus trajectes entre aigua dolça i salada. Aquesta setmana, i cada dos mesos, professionals del CERM tornaran al riu per analitzar els resultats dels sensors i observar quins moviments han seguit els peixos des que els van alliberar.
El projecte Life Migratoebre està liderat per l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), amb el suport d’altres institucions com el CERM o l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i la col·laboració francesa de la regió de Nova Aquitània i les associacions MIGADO i INRAE, proveïdors dels exemplars. Si bé el projecte es tancarà aquest proper mes de juny, amb la celebració d’unes jornades previstes a Vic i Tortosa, la intenció és arribar a un nou acord per seguir-lo desenvolupant. De fet, a França ja guarden 50 cries més d’esturions per a una futura remesa cap a l’Ebre.
{{ comment.text }}