Francesc Català Serra ha deixat de ser un simple referent per tres o quatre erudits de la desconeguda història ripollesa per esdevenir un nom amb presència permanent en un espai públic ripollès. El relat de la seva participació en la lluita per l’alliberament de Catalunya al costat de Francesc Macià, i l’exili i posterior mort a Brussel·les, han quedat emmarcades en una placa que es va inaugurar diumenge al migdia a la plaça Nova de Ripoll, on un centenar de persones van ser copartícips d’una trobada que no només va servir per rescatar una de les nombroses figures del nostre record com a societat, sinó també per ser conscients que en queden encara moltes més pendents d’aquest mateix rescabalament.
L’agraïment per aquesta tasca la va expressar un dels diversos familiars que Català encara conserva no només al municipi sinó també a altres indrets de Catalunya. Francesca Català i Pulido va verbalitzar el seu agraïment per una memòria que ara està segura que es mantindrà durant diverses generacions més, i que ajudarà a tenir present que “el tiet” va deixar casa seva per anar a servir a la seva terra. Va fer-ho al costat d’altres familiars, i de l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, que va subratllar la voluntat d’apuntalar el futur a base de “dignificar el passat”, donant per tancat aquest dol de poble i de família, sense oblidar que “ara mateix passa una mica el mateix que fa un segle”. Prèviament, el president d’Estat Català, l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu Domingo, va alimentar el discurs que del procés català no n’acaba de quedar res més que “la repressió de l’Estat espanyol”.
L’acte, un cop desestimat el retorn de les despulles que en va demanar ERC fa sis anys perquè s’ha constatat que les del cementiri d’Anderlecht van ser traslladades a una fossa comuna, va tenir cobertura musical gràcies a la cantant Marina Prat i el músic Jordi Ballesteros. Quatre peces, entre les quals La presó de Lleida i El vol de l’home ocell, van servir per introduir i acomiadar una trobada on van ser presents les tres candidates a encapçalar el consistori a partir del juny –Vega, Pérez i Orriols– i on a banda d’alguna distensió protocol·lària per part de representants d’Estat Català, no va tenir majors incidències. Això, i que el carrer del Prat va estar tallat durant un quart d’hora durant el qual la cua es va acumular carretera de Ribes amunt, fins que els conductors van fer saber la seva impaciència a cops de botzina.
