Ada Rierola ha vist, amb 32 anys, com l’escola El Cabrerès es convertia en institut escola, un desig ja sobre la taula quan ella en va ser alumna. Ara és mare d’un nen que hi fa segon de Primària i divendres va participar en primera persona del ritual de benvinguda al nou centre. I és que lluny d’una inauguració convencional, amb la típica estampa de tallar la cinta, equip docent i famílies van pujar a primera hora al santuari de Cabrera, hi van encendre una flama i després la van traslladar fins a l’institut escola en una marxa de relleus.
“L’eix temàtic que hem triat per a aquest curs és l’esport; d’aquí, les olimpíades i anar-ne parlant va sortir la idea de la flama”, explicava Cristina Bertran, coordinadora pedagògica de Secundària, en plena caminada. Professors i pares i mares van cobrir a peu o en bicicleta el recorregut de Cabrera a Cantonigròs, punt en què el quinqué va passar per primer cop a mans dels alumnes; els d’ESO, que el van entregar al cap d’uns metres als de sisè i així successivament fins arribar al pati carretejat –sota supervisió– pels nens i nenes d’Infantil.
Amb aquest particular cerimonial dos dies després que el nou institut escola ja hagués engegat el curs, l’edifici quedava oficialment inaugurat. El punt final a una batalla d’anys. “Temps enrere ja s’havia intentat i no va poder ser”, recordava la directora, Esther Dalmau, “fa quatre o cinc anys un grup de famílies s’hi va tornar a agafar amb ganes, l’Ajuntament s’hi va sumar i nosaltres vam dir: i tant que sí!”.
El centre ha arrencat les classes aquest setembre amb 187 alumnes, entre els quals 19 a 1r d’ESO que si no haurien hagut de fer el salt a instituts de municipis com Roda o Manlleu. Són nois i noies que es coneixen de compartir parvulari i Primària i en què hi ha de tot, des de qui va dubtar perquè li marxaven les amistats, com la Raquel Banús, fins a qui ho tenia claríssim, l’exemple de l’Aran Tortós: “Jo soc un nen que em marejo i només pensar baixar cada dia amb autobús o que em portessin… No vull. Que no em moguin, que a l’Esquirol hi estic molt bé”.
Coincidien en l’argument d’evitar desplaçaments Rierola i altres mares, com Íngrid Valls i Alba Roquer, que hi sumaven “evitar la massificació de l’institut de Roda” i “allargar la vida al poble”. I de vida, sí, està clar que els nens i nenes n’hi donen, perquè divendres el trasllat de la flama va ser un continu d’expectació, des de gent sortint de les botigues fins a holes i adeus a avis i àvies que s’esperaven al carrer.
Un cop el quinqué va arribar al pati, i després d’un breu parlament en què Dalmau va agrair als alumnes la seva confiança en els mestres, s’executava fil per randa el cerimonial de les Olimpíades: encesa d’un peveter on van anar cremant papers amb desitjos. Dalmau assegurava a EL 9 NOU que el seu, l’institut escola, ja s’havia complert, i posava en valor “l’atenció personalitzada” que es pot oferir en un centre d’una sola línia.
Tortós, Banús i altres companys de 1r d’ESO hi fiaven l’èxit acadèmic: “Hem demanat que ens vagi bé, bones notes i suspendre com menys millor”.
{{ comment.text }}