Són quarts de 6 de la tarda del divendres a la tarda i el bon temps convida a gaudir de l’aire lliure. A l’última planta de la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, però, costa trobar un lloc on seure.
A les taules d’estudi, Ariadna Martínez i Arnau Maresma, de l’institut La Plana, comparteixen espai amb Mireia Gorchs, de l’Escola d’Art de Vic, i Pau Membrives, Martina Camps i Ariadna Subirachs, de l’Institut de Vic.
Tots començaran les proves d’accés a la universitat (PAU) aquest dimecres i ja fa dies que les preparen. Enguany, com sempre que hi ha canvis, els estudiants estan vivint aquests dies previs amb més incertesa.
El Departament ha apostat per una selectivitat més competencial i menys memorística i la principal novetat que es trobaran els alumnes com ells és que hi haurà un únic model per matèria i no dos com fins ara per poder escollir.
“És un examen que determinarà la meva vida i quan queden pocs dies per molt preparat que vagis al final sempre hi ha nervis”, reconeix Membrives, sobretot pel fet de tenir només un model d’examen per veure per on aniran els trets, afegeix Subirachs.
D’altres com Maresma, en canvi, asseguren prendre-s’ho amb calma “perquè és un avantatge per nosaltres que la selectivitat no sigui tan memorística i més competencial”. També Gorchs veu positivament que es tracti “d’entendre-ho més que memoritzar i repetir, tot i que hi hagi més nervis pel fet que no ho hem fet mai”.
Al seu costat, Camps és una altra de les partidàries del nou model, però creu que s’haurien d’haver explicat els canvis a primer i no conèixer-los aquest any. El que més li agrada és que no es puguin descartar temes com el franquisme a història “perquè s’han de saber explicar bé”.
Tampoc ha ajudat a calmar els nervis propis d’aquests dies previs el fet que el Departament de Recerca i Universitats digués que finalment les faltes d’ortografia no descomptarien als exàmens que no fossin de llengua i després rectifiqués i digués que es tindran en compte en sis matèries més on hi ha generació de textos (llengua i cultura llatines, llengua i cultura gregues, geografia, història de la filosofia, història i literatura dramàtica).
“Em va sobtar perquè tot el curs ens havien dit que sí que es comptarien, però està bé que al final descomptin perquè escriure bé a aquest nivell és important”, comenta Martínez.
Des del punt de vista dels professors, Laura Ferret, de l’institut Cirviànum de Torelló i correctora de les proves, lamenta aquestes contradicions “perquè generen malestar a la comunitat educativa i als correctors ens crea inseguretat. Moltes vegades ho deixen a criteri de la teva professionalitat i això dona peu a la subjectivitat. Espero que el dia de la prova trobem especificat bé què hem de fer”.
A Torelló durant tot l’any ja han penalitzat les faltes en aquestes matèries restant fins a dos punts de la nota. Ho van fer malgrat les reticències de l’alumnat “per dignificar l’escriptura perquè els últims anys hi ha hagut deixadesa i hem de dir que hi hem notat”.
Ferret aprofita que s’ha generat el debat per reivindicar el vessant humanístic de l’educació, “perquè pesa molt el món científic i la part tecnològica i de digitalització i es veuen moltes mancances d’escriptura de l’alumnat”.
En un any que serà recordat pel canvi i que ha arribat precedit d’aquesta polèmica, seran 699 els alumnes d’Osona, 56 els del Ripollès i 27 els del Lluçanès els que s’examinaran de les proves. Mentre que els ripollesos es desplaçaran a la Garrotxa, els osonencs i lluçanencs tornaran a tenir els tribunals a la Universitat de Vic-UCC, repartits entre l’edifici F i Can Baumann.
