L’aprovació de les ordenances fiscals l’ha marcat aquesta tardor l’increment de la taxa d’escombraries, amb puges del 30% a Torelló i Gurb i per sobre del 20% a Manlleu, Roda, Balenyà o les Masies de Voltregà. La tendència ha agafat per sorpresa veïns i veïnes, sigui perquè han vist quant els cobraran pels residus l’any que ve o perquè coincidint amb el final del 2024 estan pagant quotes ja a l’alça. La notícia, tot i això, estava més que anunciada.
Com s’han fet un tip d’explicar alcaldes i alcaldesses, es deu a una directiva europea que s’aterra a l’Estat espanyol en l’obligació que la taxa de residus reflecteixi el cost real de recollir-los, transportar-los i tractar-los. O dit d’una altra manera: deixa d’estar permès el que havia passat tradicionalment, que és que el que pagava la ciutadania no cobria la totalitat del servei i els ajuntaments assumien el dèficit amb ingressos d’altres fonts.
Aquesta política fiscal ha de contribuir a la sostenibilitat de les finances municipals, però sobretot té per objectiu que la gent prengui consciència de la importància de la recollida selectiva.
“A Catalunya estem al 47%. Això vol dir que moltes persones fan el gest de separar, però també que n’hi ha moltes o que no ho saben o no ho valoren”, perquè la meitat de les deixalles continuen sense triar, explica Teresa Guerrero, cap del departament del Foment de la Recollida Selectiva de l’Agència de Residus (ARC).
És per això que s’afegeix la pressió d’un instrument financer a altres mesures ja actives en pro del medi ambient, com ara les campanyes informatives o les subvencions que ajuden els ajuntaments a millorar els seus sistemes de recollida.
El de les escombraries és “un servei que sempre s’ha mig amagat, procurant que tot quedés net i recollit, però sense explicar a la ciutadania tot l’engranatge que hi ha al darrere i que no és el mateix que cada fracció arribi com toca o barrejada i sense opcions de reciclar”, hi afegeix Guerrero.
Segons dades de l’ARC, fins ara a Catalunya es pagava més o menys el 60% del servei mitjançant la taxa i el 40% restant, tibant d’altres impostos. Renunciar a aquesta palanca justifica les pujades de cara al 2025, any límit per haver-se posat al dia en l’obligació que la taxa reflecteixi el cost real de la gestió dels residus.
Una altra mesura que ja fa temps que es nota és l’encariment del preu que es paga per dipositar a l’abocador l’anomenada fracció resta, tot allò que no es pot reciclar.
Els cànons han anat a l’alça també per imposició europea, i amb múltiples objectius: a banda de forçar la ciutadania a reduir, reutilitzar i reciclar, portar a terme les inversions necessàries per corregir l’impacte dels abocadors, com ara els problemes amb els lixiviats o de bioestabilització.
“Amb els canvis en la taxa ens adonarem que separar els residus ens afavoreix econòmicament, però l’important és la qüestió mediambiental de fons”, insisteix Guerrero, “l’orgànica que acaba a l’abocador barrejada amb fracció resta genera emissions de metà. Posar-la al contenidor marró implica una enorme diferència ambiental”.
També s’ha de tenir en compte que millorant els índexs de recollida selectiva, els augments de taxa d’aquest 2025 no es tornaran a repetir, ja que “haurem entrat en l’escenari d’estar preparats per a aquest futur més sostenible”. Una pantalla que també comportarà la fi de l’anonimat en la generació d’escombraries i que els veïns paguin més o menys segons com de bé reciclin.
L’anomenada taxa justa o individualitzada, amb una part fixa per a habitatge i una de variable, ja és una realitat a alguns dels pobles on es cuida dels residus la Mancomunitat La Plana o, entre altres, a Centelles, Manlleu i Sant Hipòlit de Voltregà.
Amb tot, l’exemple d’Osona no és extrapolable al conjunt de Catalunya: la comarca va avançada. “Confiem que en uns anys la majoria de municipis hauran fet el salt en recollida selectiva amb sistemes més eficients, i després podrà estendre’s aquesta taxa justa, que també incrementa molt la separació”, diu Guerrero.
RECAPTACIÓ D’UNS 3.800 MILIONS D’EUROS
L’Associació Nacional d’Inspectors de la Hisenda Pública Local calcula que la nova taxa de deixalles suposarà una recaptació de 3.800 milions d’euros l’any als ajuntaments espanyols, només per darrere de l’IBI, que n’aporta 13.000.
Segons recollia El País en un article d’aquest novembre, hi ha dos aspectes que preocupen l’entitat. D’una banda, la llei estableix que la ciutadania ha de cobrir el cost total de recollir i gestionar els residus, però no en base a què calcular l’import, és a dir que hi haurà diferències entre consistoris.
Partint d’aquesta base, el portaveu de l’associació, Juan Ignacio Gomar, alertava que es generaran milers de recursos i posicionaments dels diferents tribunals regionals, de manera que el cas acabarà al Suprem. S’iniciarà un llarg camí judicial que a parer de l’associació es podria haver evitat si el legislador hagués proposat ja d’entrada un impost comú.
