La recaptació per la taxa turística a Osona, el Ripollès i el Lluçanès va tornar a créixer l’any 2024, segons les dades del Departament d’Empresa i Treball. En total, totes tres comarques sumen prop de 420.000 euros, la segona xifra més alta des del 2013.
Osona, el Ripollès i el Lluçanès van cloure el 2024 amb 416.397,80 euros recaptats per l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET), segons les estadístiques publicades pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. La xifra, una suma de la recaptació entre totes tres comarques, representa un 5,1% més respecte de l’any anterior i es tracta de la segona dada més elevada des del 2013.
Desglossant-ho per comarques, el Ripollès és la que va aportar una major recaptació per la taxa turística, amb 245.434,40 euros recollits l’any 2024 –un 5% més que el 2023–, mentre que a Osona se’n van ingressar 160.461,20 i al Lluçanès, 10.502,20.
La xifra osonenca va baixar lleugerament per segon any consecutiu, tot i que el decreixement s’explica principalment per la creació del Lluçanès, que des d’aleshores es compta per separat. Amb la suma d’ambdues comarques –Osona i Lluçanès–, la recaptació del 2024 va ser de 170.963,40 euros, un 5,3% més alta que l’anterior.
Tot i aquest augment, l’any que va comptar amb un creixement més significatiu va ser el 2022, amb 435.926,94 euros obtinguts entre les tres comarques, un 86,5% més respecte del 2021, en què la recaptació era de 233.761,55 euros.
La tècnica d’Osona Turisme Sandra Fumaña atribueix l’increment a l’ambient que es va generar després de la pandèmia. “Ens vam trobar que la gent no marxava lluny, sinó que optava per fer més turisme de proximitat, i això ens va beneficiar”, explica.
De manera semblant ho recull la tècnica de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès (ADR) Raquel Molina: “Molta gent va començar a tenir interès en la natura i a fer rutes i, així, hi va haver un increment turístic, sobretot del turisme d’interior”.
Des del 2012, la recaptació per l’impost turístic registrada entre les tres comarques suma gairebé 3,4 milions d’euros. D’aquests, 1,89 milions pertanyen al Ripollès, mentre que els 1,48 restants són el resultat obtingut entre Osona i el Lluçanès.
En aquest sentit, doncs, al llarg del període 2012-2024 també s’observa un auge en l’obtingut al Ripollès, per sobre de les altres dues comarques. “L’avantatge del Ripollès és que treballa amb una estratègia per desestacionalitzar l’oferta turística, és a dir, que té la temporada de neu, la d’estiu o la de bolets”, apunta el director tècnic de l’ADR, Gerard Soler.
Pel que fa als municipis que més destaquen durant aquest període, entre Osona i el Lluçanès hi ha Vic, Seva, Sant Julià de Vilatorta, Rupit i Pruit i Taradell. Fumaña explica que la major recaptació depèn del nombre d’allotjaments turístics i les places que s’ofereixin:
“Per exemple, Seva compta amb el Montanyà, que és l’hotel que més llits té de la comarca, i com que va per nombre de turistes que s’allotgen, els municipis amb més allotjaments i places són els que més recapten”.
Així coincideix també Molina pel que fa al Ripollès, on els municipis que més han ingressat són Ribes de Freser, Camprodon, Queralbs, Toses i Llanars. “Els hotels grans es troben en aquests municipis i, en canvi, a la part sud de la comarca, l’oferta s’enfoca més al turisme rural.
Així, com que la capacitat és menor, la recaptació també és menor”, apunta la tècnica. Talment, Soler destaca la diferència de la taxa turística entre tipologies d’establiments: “La taxa per a qui va a un hotel és superior que per a qui va a un càmping i, per tant, tot i que hi pugui haver molta gent en un càmping, en termes absoluts la recaptació és diferent”.
Entre les comarques esmentades, els fons destinats al foment del turisme del total recaptat per l’impost s’utilitzen majoritàriament per la promoció turística de Catalunya. Segons les últimes dades publicades, l’any 2023 Osona, el Ripollès i el Lluçanès hi van destinar 233.232,11 euros.
Segons assenyalen tant Fumaña com Molina, hi ha un interès focalitzat en les campanyes promocionals, dirigides al públic de proximitat, de l’àrea metropolitana de Barcelona, o al mercat francès. “Tot això ajuda a desestacionalitzar”, apunta Molina.
A més, en relació amb Osona, Fumaña afegeix que també cal valorar la capacitat d’atraure estrangers: “Ara mateix tenim un tant per cent baix d’estrangers que visiten la comarca, però sí que és veritat que la tendència apunta que cada cop n’hi ha més”.
Tot i que en menor mesura, en segon i tercer lloc, l’any 2023 també es va invertir en foment, creació i millora de productes (21.061,87 euros) i en l’impuls d’un turisme sostenible (15.098,89 euros).
