Les interrupcions voluntàries de l’embaràs s’han doblat a Osona els últims vint anys

Osona és la comarca catalana on proporcionalment hi ha més dones d’origen estranger que decideixen aturar voluntàriament un embaràs. Segons dades del Departament de Salut, l’any 2021 en van ser 28 de cada mil, una xifra a la qual només s’aproxima el Barcelonès i que està molt per sobre del 15% del Bages o el 12% de l’Anoia. Pel que fa a països de procedència, destaquen sobretot el Marroc, l’Equador, Bolívia, el Perú i Romania. Una altra dada interessant és que al conjunt de Catalunya les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) es registren sobretot entre els 20 i els 29 anys, però a Osona n’hi ha també un volum relativament elevat entre els 30 i els 34. El perfil més habitual és el de dones amb estudis de formació professional o batxillerat i treballadores assalariades i una mica més de la meitat van declarar al seu moment no tenir cap fill ni haver-se sotmès amb anterioritat a una IVE. El Ripollès, per la seva banda, s’alinea més en els patrons catalans i, malgrat pics o descensos puntuals, està força estabilitzat al voltant d’una quarantena d’avortaments voluntaris l’any. És diferent en el sentit que Osona sí que ha seguit una tendència a l’alça clarament més marcada, fins al punt que aquests procediments s’han doblat a la comarca entre ara i el 2002. Tant en un lloc com a l’altre la majoria, més d’un 90%, es porten a terme per via farmacològica a través dels equips d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), després de contactar amb la llevadora del CAP i que s’informi les dones sobre les possibilitats que existeixen. “Si s’han fet la prova d’embaràs i ha donat positiu no la repetim”, explica Lurdes Salgueda, coordinadora de l’àrea maternoinfantil del Ripollès. A partir d’aquí es poden donar dos escenaris: “Que tinguin clara la decisió o no”. En el primer, “els realitzem un consentiment informat, els entreguem un sobre amb informació i ara per ara cal passar tres dies de reflexió. Després es programa l’avortament per via farmacològica, a l’Hospital de Campdevànol, o quirúrgica, fent una derivació a clíniques acreditades de Barcelona o Girona. Posteriorment se les cita per a una ecografia i una analítica”. Si, per contra, la dona dubta, a l’acompanyament de la llevadora s’hi sumen psicòlegs, figura que s’ofereix novament a totes les pacients després de sotmetre’s a una IVE. En cas de preferència explícita, contraindicacions o que l’embaràs estigui més avançat de 14 setmanes, les interrupcions voluntàries es traslladen a hospitals –al de Vic se’n practiquen; al de Campdevànol, no– on s’adorm la pacient, es dilata la matriu i es fa un raspat i una aspiració. Generalment només s’ha de passar unes hores al centre, ja que es tracta d’una cirurgia major ambulatòria, és a dir que no hi ha ingrés. Tal com marca la llei, l’avortament a Catalunya és gratuït i va a càrrec del sistema públic de salut. Tot i això, també se’n realitzen a clíniques privades pagant entre 400 i 2.200 euros en funció del mètode i les setmanes de gestació. Les circumstàncies que envolten la decisió de cada dona són sempre úniques, un compendi de factors personals, de salut, creences i entorn. Salut té detectat, això sí, que sovint els increments i descensos d’IVE es poden lligar amb els cicles econòmics, i que són procediments més habituals en dones d’origen estranger que no pas nascudes a l’Estat espanyol. Justament amb l’objectiu de blindar cada cop més aquest dret, el govern va aprovar pel febrer la reforma d’una llei que es remuntava al 2010. Els canvis –pendents de publicar i, per tant, fer-se efectius– van prosperar amb els vots a favor de grups com el PSOE, Unides Podem, ERC, Junts i la CUP i eliminen la necessitat de tenir permís patern per avortar a partir dels 16 anys, suprimeixen els tres dies de reflexió obligatoris abans d’interrompre l’embaràs i volen garantir que les intervencions es puguin practicar a la sanitat pública i en centres propers. A més a més, s’inclou a la normativa les baixes per regles doloroses i el finançament públic de pastilles anticonceptives d’última generació. En el debat al Congrés, la ministra d’Igualtat, Irene Montero (Unides Podem), va defensar que es tracta d’una “ampliació dels drets sexuals i reproductius de les dones” i va alertar que “hi haurà resistències en la seva aplicació, igual que amb tots els avenços feministes”. La reforma de la llei arriba després, de fet, de la polèmica que va esclatar a Castella i Lleó per la intenció de PP i Vox d’obligar les dones a escoltar el batec del fetus abans d’avortar. Diferències entre comarques Osona destaca entre les comarques on proporcionalment hi ha més avortaments de Catalunya, juntament amb el Barcelonès, el Gironès, el Segrià, l’Alt Empordà i la Selva. A l’altre plat de la balança hi ha els territoris que es caracteritzen per un fort envelliment de la població, com ara la Terra Alta, l’Alta Ribagorça, el Solsonès o l’Alt Urgell. L’estadística que publica any a any el Departament de Salut també mostra que un 4% de les IVE que hi ha a Catalunya corresponen a dones que s’hi desplacen des d’altres països, sobretot franceses, andorranes i italianes.

Les interrupcions voluntàries de l’embaràs s’han doblat a Osona els últims vint anys

Investiguen un abocament a la riera Major que ha matat més de 200 peixos a Viladrau

“Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer”

Retiren cartells de suport a Sílvia Orriols

El ripollès Ángel Rodríguez, entre els vuit millors del món a la ‘Champions’ dels dards

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà