La neurociència és l’estudi per entendre com és el cervell i com reacciona a les coses que un individu veu, sent o experimenta. Així ho explica Judit Alhama, de Prats de Lluçanès, biòloga neurocientífica i estudiant de doctorat a l’hospital infantil Wilhelmina, a Utrecht (Països Baixos), on investiga per desenvolupar una teràpia que serveixi per tractar lesions cerebrals en nadons prematurs. La neurociència és l’estudi per entendre com és el cervell i com reacciona a les coses que un individu veu, sent o experimenta.
A Alhama, el món de la neurociència li va arribar d’una manera ben curiosa. “Mirava molt la sèrie Big Bang Theory i m’agradaven els experiments que explicava una de les neurocientífiques que hi apareixien, que a banda de ser actriu també és doctora en Neurociència”, relata l’estudiant de doctorat.
A aquesta anècdota s’hi va sumar l’interès per saber-ne més, fins a descobrir que el cervell era un òrgan que la intrigava especialment: “Hi ha moltes coses que no sabem del cervell i, en aquest sentit, em semblen molt interessants totes les reaccions que hi passen”. Hi ha moltes coses que no sabem del cervell.
De fet, va ser precisament aquesta mateixa curiositat que la va portar a fixar-se en el vessant de la recerca, en concret a l’estranger, on ja hi havia fet una estada d’Erasmus. “Durant l’Erasmus vaig descobrir moltes coses i vaig decidir tirar per aquí, perquè sabia que volia experimentar”, detalla Alhama, que puntualitza que aquest factor i la recerca eren dos àmbits que es complementaven.
Va cursar el màster en Neurociència Traslacional a la Universitat de Würzburg, a Alemanya, en què va començar a explorar com passar la neurociència purament teòrica al pacient. “Bàsicament era veure com aplicar la neurociència a l’hospital, és a dir, veure què passa realment al cervell per saber com ajudar els pacients amb un tractament”, exposa Alhama, que aleshores es va centrar en malalties com ara l’autisme, el TDAH, la depressió o l’Alzheimer.
Seguint aquesta mateixa línia, l’estudi actual que duu a terme als Països Baixos també busca entendre el cervell dels pacients –en aquest cas, de nadons prematurs– per oferir-los el tractament que els pugui ser més adient.
Més concretament, Alhama detalla que la seva investigació es fixa en la preeclàmpsia, una malaltia que es pot originar quan, durant l’embaràs, la placenta no es forma bé, la qual cosa pot dur a problemes d’hipertensió o de ronyó a les mares. “Per salvar la vida de la mare i també del nadó, el que es fa és induir el part, que provoca que normalment el bebè neixi prematur i que, per tant, no estigui desenvolupat del tot”, destaca la neurocientífica.
Tal com afegeix, és aquesta manca de desenvolupament, com ara als pulmons, que provoca que l’oxigen no arribi bé al cervell: “Els nadons poden desenvolupar problemes com ara no poder caminar, així com autisme o TDAH, per exemple”.
Per tal d’evitar les possibles seqüeles, Alhama treballa en un tractament a partir de les cèl·lules mare del cordó umbilical del mateix nadó, o bé d’altres que estiguin sans. “Es tracta d’una teràpia que s’injecta pel nas, de tal manera que les cèl·lules mare se’n van al cervell, veuen on està més perjudicat i regeneren les neurones i tot el que necessita el cervell per desenvolupar-se”, destaca l’estudiant de doctorat. Es tracta d’una teràpia que s’injecta pel nas.
Un tipus de solució que, ara que ja està acabant l’estudi, ha vist que funciona. “Aquest projecte és d’un consorci europeu amb més laboratoris que han fet el mateix amb altres malalties i ara segurament escriurem una beca per si ja es pot provar en nadons. Això a mi em fa molt feliç”, expressa Alhama.
Tanmateix, afegeix que l’àmbit de la investigació pot resultar incert. “A vegades vas a cegues, amb la sensació de no saber per on començar”, admet Alhama, i “d’altres, els experiments no surten i això també pot generar frustració”, però també assegura que hi ajuda treballar amb un equip divers.
En aquest sentit, si ha d’apuntar el repte més destacable en el camp de la neurociència, Alhama ho té clar: “El repte més gran és que no se sap, és a dir, realment necessitem saber molt més del que sabem ara”. Realment necessitem saber molt més del que sabem ara.
Així, explica que calen més recursos per continuar investigant. “La ciència s’ha de promocionar i hem de donar importància a les malalties que no s’han estudiat tant. Totes les malalties són importants, però a vegades no sembla que tot sigui tan important”, anota la neurocientífica.
