El Consell d’Osona serveix cada dia els dinars de 3.000 alumnes de 32 centres públics de la comarca i el Lluçanès. Seguint els criteris marcats per l’ens, se’n cuida 7 i Tria, una empresa del Baix Llobregat que l’any 2013 va agafar el relleu a la companyia (Vespella) que se n’havia ocupat durant gairebé les dues dècades anteriors. Ara, però, s’exhaureix el termini del contracte vigent, de manera que el servei sortirà un altre cop a concurs i és possible que hi hagi canvi de concessionari. Tal com explica Sònia Muñoz, consellera d’Educació, les noves bases incorporen les darreres directrius de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que s’han treballat des d’Osona i acabat traduint en actualitzacions importants. D’entre totes, una de les que crida l’atenció és que s’exigirà que el porc, la vedella, el pollastre, el formatge, el iogurt i els ous frescos es comprin exclusivament a productors d’Osona i el Lluçanès. Pel que fa a altres aliments, com ara la fruita, la verdura, la pasta, l’arròs, el llegum i el pa, es podrà treballar més enllà d’aquest radi geogràfic, però amb l’obligació de prioritzar sempre varietats catalanes o ecològiques i com més pròximes millor.
Conscient que el dels menús escolars és un tema controvertit, i que ocupa i preocupa les famílies, el Consell Comarcal també ha decidit passar pàgina respecte als càterings en fred que posteriorment es reconstruïen en forns especials a les escoles sense cuina. I és que, amb el nou contracte, els plats per als alumnes d’aquests centres s’elaboraran i es traslladaran després de preparar-los als fogons de col·legis més grans. L’escola Segimon Comas de Sant Quirze es cuidarà, per exemple, dels àpats dels nens i nenes del Rocal de Montesquiu i la Forja d’Alpens, mentre que la Vic Centre assumirà els de la Monjoia de Sant Bartomeu del Grau o la Terra Nostra, d’Olost, els de l’Heurom de Perafita i la Llevant d’Oristà.
Tenint en compte que a moltes escoles hi ha un percentatge important de fills i filles de famílies d’origen estranger, sobretot a les ciutats de Vic i Manlleu, el nou concessionari també haurà de continuar complint el requisit d’adaptar els menús segons demandes culturals, religioses, intoleràncies, al·lèrgies… I es planteja, així mateix, introduir-hi menges tradicionals d’altres països, com ara el cuscús. Una altra novetat és que s’activaran aplicacions digitals de control i seguiment per saber quants plats cal cuinar cada dia, una mesura que pot ser útil contra el malbaratament alimentari.
Tot i el reguitzell de millores, el que no variarà respecte al contracte vigent és l’aposta per un projecte pedagògic amb sentit l’estona de menjador, mirant d’atendre cadascun dels alumnes d’acord amb les seves circumstàncies i amb ràtios de monitors per sobre de les que marca el Departament d’Educació. Muñoz destaca, en aquest capítol, que el servei que presta el Consell Comarcal compta amb un professional per cada 15 nens i nenes d’Infantil, un per cada 20 a Primària i un per cada 30 a Secundària. En tots tres esglaons s’iguala o es millora els barems de la Generalitat.
L’adjudicació del contracte de menjadors escolars, amb una durada de tres cursos prorrogables a cinc, sortirà a licitació per 13 milions d’euros. El nou plec de clàusules compta amb l’ok de tots els grups polítics representats al Consell Comarcal, tot i que la CUP demana que en un futur s’estudiï si el servei es podria prestar de manera directa en comptes de contractant una empresa.
